Reflexions (I)

Crec que estava aconseguint sense adonar-me el que m'havia proposat. Un dia em proposaren un exercici d'allunyament, i per suposat, no ho vaig poder fer. Però ja en duia unes setmanes en què ser freda no havia estat gens difícil, i suposo és perquè em trobava fora de la calidesa del meu cos. Llavors vaig entendre, he entès, que ho estava aconseguint, que n'era conscient del propòsit, que no era un invent del meu caràcter. Quan arriben segons quins moments en la vida, alhora que m'adono de la gran i constant resistència humana, arribo a entendre que no em conec.