Páginas

jueves, 23 de octubre de 2008

Plou desgràcia

Encara a hores d'ara, dins la matinada, em pregunto si allò que vaig observar caure ahir des del cel fins al terra era aigua. Després de contemplar com el cel s'il·luminava d'un llum que em despistava dels colors i em tornava la mirada blanca, després d'adormir-me i desvetllar-me, vaig agafar els carrers de la mà. El color de l'ambient era sa. Les fulles corrien rere meu fent un soroll agradable. Les gotes es gronxaven des dels arbres, dels fanals, dels cotxes, i els bassals em demanaven que botés dins d'ells fent esquitxos d'alegria.
Però de sobte, el temps assecà tota pista d'humitat, i l'ambient tornava a ser-hi el d'abans, sense cap informació que donar-me.
Es tornava fàcil la penetració de la notícia de dol dins meu. I després que els meus ulls també ploguessin, una trucada amb informació cancerígena arribava fins el meu cor.
Persones properes, allunyades, què més dóna? La pena, pena és. Sento que només puc complir radiant alegria, personificant la lluita. Ara només he d'aconseguir el valor suficient per obrir la porta i deixar passar sota la meva voluntat tot allò desconegut que va ploure.

1 comentario:

Rafi dijo...

Sii! Es photoshop.
te ha quedado muy guay tu cabecera, mucho mejor que antes :)


En la mia hay muchos elementos personales... como verás, mi cara sonriente que tanto he reproducido este verano... amor entre dos hombres, elementos músicales por mi pasioón por la música y el baile como forma de interpretarla, mariposas por las anssias de volar...

Igual que tu en tu cabecera, verdad?

besos!