Páginas

sábado, 11 de octubre de 2008

Sexualitat

...para Rafi.
De un pico, un amor,
de ese amor, dos niños.
Tú y yo.

La sexualitat hauria de tractar-se amb total normalitat. De fet, jo parlo d'ella com si tothom la pensés així. Mai no podré entendre per què el sexe és un tema tabú, o al manco per què sempre ho ha sigut. Conviu amb nosaltres, lògicament, des dels inicis de la nostra existència, i gràcies a ell existim. Puc entendre perfectament que es pot tractar des de distints punt de vista, depenent del grau d'intimitat, depenent de les circumstàncies, depenent de l'actitud dels practicants i la seva pudor o vergonya. Però no entenc per què es pot parlar d'altres intimitats en referència a la personalitat, a fets concrets, a successos amorosos o amistosos, i que si es tracta el sexe ja entri a un terreny intocable i que perd tot el dret d'opinar-se'l.
Però el sexe pot adoptar diverses personalitats. En moltes ocasions, la majoria, el sexe sempre és un acte beneficiós, agradable. Pot resultar d'una parella o perfectament de dos(o més) que no ho són. N'hi ha d'altres vegades que l'utilitzarem per fugir de la dimensió en què ens trobem i enfonsar-nos dins d'una altra que ens faci oblidar que és impossible abandonar la nostra. D'altres, el foc més encès pot ser el més amarg just després d'apagar-se, el fem servir per oblidar actes o pensaments. El que és indubtable és que forma part de nosaltres, dins de l'atracció física que tenim tots per tots, d'una manera o d'una altra. Una de les primeres passes que demanem en tenir parella és el sexe, i és que el nostre cos el demana sense ser-hi conscients. És natural. Quasi em fa mal dir-ho (serà pel meu romanticisme que perdrà valor), però el sexe pot ser motiu de separació o d'unió d'una parella. És clar, si la parella funciona bé fora i dins del llit, perfecte. Si només va bé dins del llit però fora no, malament. Ara sí, si fora va bé, i dins no, pot haver-hi problemes. Que una parella no funcioni bé al llit es pot considerar un problema greu, i no ho diu pas una persona centrada en lo físic, si no tot el contrari. Com ja he dit abans, el sexe és natural a la nostra persona, per tant que no hi vagi bé a la nostra vida diària pot causar frustració en un mateix i fins i tot desconfiança i malentesos amb la parella. Pot passar també al contrari: els problemes fora del llit poden esdevenir problemes dins del llit. Un exemple molt clar el tinc dins de la meva vida. Quan la meva relació anava deixant de funcionar, vàrem anar deixant de funcionar al llit. I me'n vaig adonar gràcies a això.

Un altre tipus de sexualitat és la que tenim amb nosaltres mateixos. Una bona manera de conèixer-se, de saber el que et pot agradar i el que no, el pas previ a donar-se a conèixer, és sabent el que som, el que tenim. Un gran mètode és la masturbació. En sé d'això, que sempre ha estat ben vist que ho practiquessin els homes, però, no obstant això, que ho fes una dóna creava sensacions. Avui dia, encara és normal aquesta perspectiva, i ja no sé si tractar-la de masclisme o tòpic, encara que no són incompatibles, ben bé podria tractar-se d'ambdós casos. És molt freqüent avergonyir-se de la pràctica de la masturbació, tot i que ens podem centrar en el cas femení. Lo normal, en els homes és fer-ho, i en les dones no fer-lo. Així doncs, hauria de deixar-se enrere la idea de pensar la masturbació com a un acte negatiu, i pensar-la com a acte de coneixement propi, i més endavant també com a acte de plaer reflexiu.

Així doncs, el sexe hauria de guanyar-se el dret a la llibertat. El sexe no és un acte dolent, ni tampoc no és un reflex de materialisme ni obsessió pel físic. És natural als humans i hauríem de parlar-lo sense anormalitat, i a més, a part de pensar-lo amb més freqüència, practicar-lo.

Banys, pico /especial/, la teva mà al meu cul... Com a parella de fet que som, mai podré oblidar els nostres moments sexuals. ;-)
Rafi, no em fa pena que te'n vagis perquè sé ben bé que és una oportunitat de gaudi, una oportunitat per a poder fer-te més gran com a persona. El que em fa pena és que no puguis compartir-ho amb mi. Altres gaudiran d'allò que nosaltres et desitgem. Només espero poder formar part del teu gran viatge en consciència, ja que no és un viatge d'avió, casa i maletes, sinó de l'extensió d'un Rafi ja molt gran.


No vull deixar de veure't.














Que bonico. M'encanta la corbata :D

1 comentario:

Rafi dijo...

Jo, se me llena el corazón de alegria al leerte. Siempre he creido que cada persona tiene su parte interesante, su parte bondadosa y, en tu caso, la encontré desde el primer momento. Sabes de sobra que eres única! No hay nadie igual que tú y tener lazos en común que nos unen me enorgullece muchisimo.

Esta distancia no nos afectará al día a día y, espero, que Internet nos mantenga igual de unidos o incluso más!!

En definitiva, eres mi pareja de hecho y nadie ni nada va a cambiar eso :D

Te quiero Carmen!
Sigue igual de ÚNICA como siempre.
Y no te olvides de informarme de todo!!!



BESOOOOS!