Páginas

lunes, 27 de abril de 2009

Descontrol

És tard, i què? Necessit aquests minuts en què no faig res més que pensar. Tan sols reflexiono. Ja res té sentit. El descontrol ha superat aparences i horaris. Avança un futur mediocre, en què bàsicament arribar-hi significarà tornar enrere una altra vegada. El descontrol va ser un experiment de la meva inconsciència, mentre que la consciència li deia llibertat. La llibertat esdevé descontrol quan en realitat no estàs fent tot allò que vols, sinó més bé deixar de fer tot el que no vols, i que malauradament són coses que s'han de fer. Per tant, s'arriba a la conclusió que continues al mateix punt però amb tot el teu voltant fora de si, amb tot el teu voltant fora de l'abast de les teves mans: la teva realitat descontrolada.

1 comentario:

Alexandre Moreno dijo...

Bona tarda Carmen:

Mira, l'altre dia reflexionava amb una persona, (què en sap molt d'aquests temes), què sempre li dic que no sóc prou lliure i que això em mata; però l'altre dia li vaig canviar la volta, i li vaig dir que qui sap si sóc massa lliure, i això m'espana, arrel de reflexionar. Ella em va riure, i em va dir que ara començo a tenir raó, i vam continuar prenent el cafè tranquil·lament.

La llibertat i la no llibertat són temes complexes, però crec que el què de veritat espanta és l'excés de llibertat; com el meu: puc anar, puc dir, puc sentir, el què vulgui...

Apa, una abraçada des de Berga!