Páginas

miércoles, 1 de abril de 2009

Políticament incorrecte

Me enamoré de ti y que importa si no es sano,
me divierto si te pienso y te pienso sin pensarlo.

Sense poder evitar-ho de vegades passa que t'acabes enamorant de la persona equivocada. Equivocada perquè la societat entén que és així. També equivocada en algunes ocasions perquè no és una persona que pugui correspondre't. És curiós, però en aquestes ocasions és quan l'amor arrela ben fort dins de nosaltres. Seria més fàcil prendre la decisió que des d'un principi es tingui per norma no fixar-se en aquestes persones. Però som persones, i com a persones que som tendim a tenir relacions socials que de vegades traspassen unes fronteres, límits que marquen la nostra cultura, que marca la societat i que sovint és difícil deixar enrere. Tenim por al que diran, perquè saps que la teva vida també és la societat on et mouràs.

Jo som partidària de deixar de banda l'opinió dels altres respecte la teva vida, només amb el fet que tinguin opinió sobre el que no els pertoca ja demostra la manca de respecte que mostren cap als altres, així com la de jutjar la gent sense conèixer-la, ja que en general et critica negativament qui no et coneix, i els amics tot i que puguis fer disbarats t'accepten, signe que cal conèixer les persones per a adonar-se que les locures són locures perquè les signam amb aquesta etiqueta, però que podrien fer-nos més feliços a tots amb més tolerància si deixéssim pas a la llibertat individual, un dret que tots tenim i que oblidem.

Les coses políticament incorrectes són prejudicis socials, ja que si realment quelcom és incorrecte i un problema, llavors es prendran mesures adients.

2 comentarios:

Rafi dijo...

Me gusta tu razonamiento.
=)

Paco dijo...

Que razonamiento más peligroso, shuuuuu! que si el resto de gente lo ve y razona (poco probable), se darán cuenta de que son unos valores impuestos por estereotipos y religiones, una cosa llevará a la otra, y pum! se convirtieron en gente con dos dedos de frente.