Ja fa molt de temps que he deixat de banda la meva imaginació, o més bé que no he deixat constància dels meus pensaments sobre un paper. Duc uns dies pensant en tornar a agafar les regnes i avui ho he fet. Vos deixo aquesta petita creació, espero que us agradi:
Secrets de matinada
mirant els colors de les ombres.
Que amb llum apagada
puc intuir el teu cos.
Som capaç de parlar-te sense estar-hi,
i som capaç d'estar sense estar.
Podem mirar enlloc
i encara estarem pecant.
Els pecats que ells atorguen,
les experiències que nosaltres gaudim.
Que diguin, que no escoltem,
només ensumam olors de vici,
només palpem el desig,
només arribam a l'orgasme
en tastar el sabor a prohibit.
3 comentarios:
La matinada
ombreja el secrets
que amaguem
per descobrir a fosques,
intuint,
el cos que cerco en la nit.
Aprenc a estimar
de les lliçons
que m’ofereixes,
aprenc a oblidar
dels moments
que em furten el seny,
mentre cauen
en cascada els petons,
uns contra els altres,
furiosos i constants,
tímids i ufanosos.
La matinada
ombreja
el secrets
que amaguem
per descobrir
a fosques,
intuint,
el meu futur
al teu abast.
M'agrada molt la teva creació! segueix penjant aquets escrits tan bonics!
Pere.
I do like it :D
Publicar un comentario