Sant Jordi 09

Escriure ja forma part de mi. Duc fent-lo des que tinc ús de raó, i no serà avui quan decideixi deixar de fer-ho. Ni demà. Sempre m'acompanyen bolígraf i paper, sigui on sigui, a l'hora que sigui. Perquè qualsevol cosa pot inspirar al que escriu.

Normalment escric prosa. Tinc centenars de relats breus, alguns tenen més anys que jo mateixa. Alguna vegada, i segons el dia i la idea, i també la forma en què ho vull transmetre, he acudit a la poesia. Però de manera molt puntual. I sobretot tinc molts primers capítols i cap continuació d'ells, excepte d'un, que vaig poder acabar el segon. Tinc un projecte en marxa amb moltes idees, però sense temps i, a més, sincerament, sense la inspiració necessària per a transmetre-ho tal i com ho vull fer.

Enguany, però, m'he presentat al concurs literari del meu institut amb poesia. Senzillament, vaig intentar triar entre alguns relats que ja tenia fets, i ningú em va convèncer (i això que són meus), i vaig optar per escriure un, que finalment no vaig saber acabar. Així, d'última hora, vaig escollir un poema que havia escrit recentment i d'altre que, si no m'equivoc, en té uns 3 anys. Amb ells he guanyat el 2n premi de poesia:

Sexe

Van jugar a ser foc

i plegades crearen l'incendi.

Es van donar les mans

i també els cossos,

els llavis eren el vent que encén,

i els dits passejaven entre les flames.

Les ombres dibuixaven passió
els tocaments plaer.

Calidesa femenina,

subtil intuïció,

i d'entre el sexe tendre

fugaç unió,

doncs dins del llit són una

i fora d'ell són dos.
Bogeria física

fredor sentimental,

que dins la ignorància que es regalen,

trobem sexe animal.

Dalt, jo amb el premi avui mateix.
A sota, el premi d'enguany amb d'altres.

Bestioles

Senzillament

m'encantes.

De forma buida,

de contingut ple

i de significat realista.

És poesia perquè estàs immersa en el pronom i en el verb.

Encantadora d'animal amb raó,

que la tornes inútil,

ens deixes nus i plens d'animalesa.

A què tens por? Em diuen.

Tinc por de tu.

Por que siguis més gran que la meva vida.

Por que la meva pell caigui al terra en veure't.

Por que els meus ulls siguin transparents

i et diguin el que jo no et dic.

Por que els meus cabells s'estarrufin

en sentir-te callar.

Por que la il·lògica no em deixi contenir-me a tu.

Por que demà et vegi
i exhali el darrer sospir.

Tinc amagats els hàlits que delatarien que ja estic encantada per tu...

Espero que us agradin!


Com sempre, durant l'acte la càmera l'he tinguda en marxa. Com que jo feia les fotos i els vídeos, quan he sortit jo no he pogut gravar-me, però li he donat la càmera al meu gran amic Paco!, que sincerament ha fet dues senyores -desastre- fotos, i si no jutgeu:

[La primera més o manco, però la segona... (sort tinc que així no es veu molt bé la cara, perquè en gran...)]

Però jo a ell sí que l'he gravat, perquè ha guanyat el 1er premi de relat breu en llengua castellana, i he de dir que ha estat el més aplaudit de tots els guanyadors. Jo vaig tenir el privilegi de llegir el seu relat, i sincerament que no el guanyés, el premi, hagués estat sospitós (oi que sí, Paco? Certes persones, un enhorabona de compromís, ejem ejem...;-)) perquè realment és un relat al·lucinant (quan el senyor es decideixi a penjar-lo, l'enllaçaré aquí mateix |ja ho ha publicat xD|). Mentrestant, vos deixo amb el seu moment:

ENHORABONA COMPANY!

P.D: Paco hem d'anar ja! a pel diners, que l'economia no està molt bé. En realitat això és l'important, oi que sí? jajaja!


Sant Jordi pot ser un homenatge al llibre, però es tracta de llegir durant tot l'any. Jo tinc una muntanya de llibres pendents que poc a poc aniré llegint.
També, he de recordar els llibres que ens han regalat amb el concurs. Enguany, a jo, perquè em sembla que a d'altres companys els han regalat uns altres, tinc dos títols: Mirades de fang, de Enrico Mora i Malo; i Poemes en gris, de Manel Marí. I en tinc llegits tots, excepte un, dels que em van regalar d'altres anys, i destaco que el títol del meu bloc prové d'un vers d'un dels llibres que em regalaren l'any passat: La mar negada, de Cristina Salom i Ferrer.

I finalment, ja que som al dia del llibre, vos vull recomanar el llibre que m'estic llegint (entre d'altres, la veritat) i del que estic totalment enganxada i que acabaré de seguida: Veronika decide morir, de Paulo Coelho. (Que per cert, he de donar les gràcies a qui m'ho ha deixat perquè és boníssim. Segurament me'l compri, perquè és digne de tenir-lo a ca meva).

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!!!