Estimar-te fa que miri la vida i me n’adoni que són dues pinzellades, dos espais, dos temps, l’un, abans, l’altre, després, entremig l’inabastable instant de restar tota la vida amb tu.
I em dius que sóc entre dues pinzellades, la font on vas a buscar el color de la teva vida, el que canvia el blanc per allò que vols, l’infinit efímer d’una vida, que s’atura en la segona pinzellada, i jo em quedaré sense veure, el gràcil quadre de la teva vida, plena de colors entre dues pinzellades, un instant, una gota en la mar del teu somriure, però amb tot, hi vaig estar.
1 comentario:
I em dius que sóc
entre dues pinzellades,
la font on vas
a buscar el color
de la teva vida,
el que canvia el blanc
per allò que vols,
l’infinit efímer d’una vida,
que s’atura
en la segona pinzellada,
i jo em quedaré sense veure,
el gràcil quadre
de la teva vida,
plena de colors
entre dues pinzellades,
un instant,
una gota en la mar
del teu somriure,
però amb tot,
hi vaig estar.
Publicar un comentario