Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona al novembre de 1905, just per a assistir a l'assalt de 200 militars amb destrals a la impremta del setmanari Cu-Cut i a la redacció del diari La Veu de Catalunya. Elisabeth presencia espantada aquests fets i la tempesta política que desencadenaran, enfrontant a l'exèrcit amb els partits catalanistes. Els militars de tota Espanya se solidaritzen amb els oficials assaltants, excepte un, que planta cara amb decisió i fermesa als seus companys. És el tinent Coronel en cap de la Comandància d'Enginyers de Lleida. El seu nom és Francesc Macià i Llussà.
Direcció: Josep Maria Forn
Dilluns passat vaig poder gaudir, per fi, d'aquesta magnífica pel·lícula.
Aquí, aïllada al món de Calvià, no se'n pot viure del sentiment, de sentir que tots som un. Mirant cada escena vaig poder sentir la unitat, vaig palpar la lluita, i el meu cos em deia que jo form part de tot això.
Ara que ja he viscut el rebuig i la falta de respecte per part d'algunes persones, he aprés que no m'ha d'importar. N'hi ha un munt de persones que pensen com jo -n'hi ha un munt de persones que senten com jo!!-, i a mesura que passa el temps, més me n'adono del que sóc.
Vos recomano aquesta pel·lícula.
Salut i independència!
3 comentarios:
Revulución contra el sistema corrupto, ahora es cuando mas necesitamos de mi proyecto politico regeneracionista y descorruptor! Apoyad a paco y extender la noticia!!! Paco al poder!!!! y catalunya independent, si em recolzau junts podem arribar a grans coses...
Es coña, no puedo ni quiero salvar a una sociedad corrupta a mas no poder y distraida de dicha corrupción con ideales y creando una falsa felicidad basada en conseguir trozos de metal y papel.
Hola!
Nando m'ha dit de sa vostra idea, i sincerament pens que si vos la currau pot donar un ressultat molt interessant. No compartesc algunes de les teves idees, tot s'ha de dir, pero la teva determinació i la diplomácia amb la que defenses les teves creençes son dignes d'admiració. Pens que tres ments privilegiades i joves poden aconseguir moltes coses a un lloc tan petit i desproveït de sentit polític com es Son Ferrer o Calviá.
Jo seguiré de ben aprop els vostres progressos i vos promocionaré tot el que pugui:)
Anims!
PD: No cal dir que trob el teu blog molt interessant, oi?xD
em sembla que jo em vaig llegir "joc Brut2 ja fa uns anys...
No estic segur
Publicar un comentario