Tailàndia!

Bones festes i molts d'anys!

i el lleó es va enamorar de l'ovella.

Sempre he tingut una especial disposició per interessar-me per persones que no em són fàcilment accessibles, no diré impossibles perquè conec casos en què finalment han cridat "era impossible fins que ho vaig aconseguir". Així, els amants esdevenen per mi un símbol d'amor prohibit i desitjat que desperta la passió. Si més no, un amant té una part negativa, i és que comporta que n'hi hagi terceres persones. Amb això deixo clar que existeix una part positiva, que és la part sexual, la qual és molt viva i desitjada pel morbo que provoca la situació. I és que, podem recorre al tòpic, allò prohibit -políticament incorrecte- ens atrau.

Tot i que m'agraden en la ficció, fora d'ella només els respecto, encara que sempre he pensat en les circumstàncies de cadascú i els intento entendre; serà per què tinc ben presents les accions -políticament incorrectes- que he comés jo?

Silencis

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit
filtren el sol per la finestra.
Guaito com reposes nua des dels peus del llit
amb un posat ple de tendresa.

Oh! Quantes nits
acaronant els teus dits febles.
Oh! Quants matins
com el que ara tinc,
tebi com un fil de roba.

Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d´aquell soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules.

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins
amb el color d´aquesta tarda.
Sento com camines pel so dolç del teu vestit
que entre les cuixes et delata.

Oh! Quants matins
entrellaçant-nos com de pedra.
Oh! Quantes nits
com la que ara tinc,
tèbia com la llum d´espelma.

Amagats de tantes veus estranyes,
amb els silencis omplim paisatges.
Més enllà d´aquell soroll tan aspre
ens fem entendre sense paraules.

Lluís Gavaldà i Josep Thió

(Des)amor

T'adones amic.
Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.

Ovidi Montllor

Transició humana

A Andratx, de visita després de molt de temps.

I estic del tot sorpresa: la meva neboda ha crescut molt, sap usar l'ordinador, canta cançons que sonen a la ràdio, i moltes altres coses que no en tenia ni idea que sabia fer.

En fi, el meu gran repte d'enfrontar-me tota sola al món (per voluntat pròpia) farà que em perdi coses realment fascinants: veure una nina esdevenir adolescent (encara manca molt de temps però també m'ho perdré) i una adolescent esdevenir una dona.

Això és exactament pel que ens hem de meravellar!

Inconformisme

Vaig créixer envoltada de quatre parets pintades de llibertat, i jo vaig creure en aquesta llibertat fictícia, mentre que en realitat estava conduïda cap a un món sense camins. El meu interès per intentar entendre el món que ens envolta em va fer adonar-me que la realitat no sempre és el que podem veure i que cal despullar el significat i la intenció de totes les imatges, textos i mirades. Ara que entenc que hem de tenir un pensament lliure i independent, ara que entenc que hem d'aprendre a valorar per nosaltres mateixos, ara que entenc que escollir -d'entre diferents perspectives d'una realitat- és la millor elecció, ara és quan em ve la por que mai he tingut. Suposo que ve lligada al fet que entendre que escollir s'oposa a la còmoda conformitat a la que la gent s'agafa, em deixa òrfena de recolzament i em despulla de les robes que em protegiran davant el món immediat -que és l'únic al que ara puc accedir-. Així, una vegada descoberta la llibertat ideològica, m'he tancat una altra vegada -davant la por- entre quatre parets en les que vaig dibuixant murs d'ignorància derrocats amb les meves idees i acolorint-les d'incapacitat de dir qui sóc al món que em mira.

Drets humans: 60é aniversari

Lluitem pels drets humans!



Amnistia internacional*

Consulta amb el coixí

El llit em deu respostes. I me'l miro estranya, com si realment esperés la seva veu. Només tenc clar que vull despertar i que tot sigui diferent, esperant que els somnis -del subconscient- obrin la porta que estic desitjant trobar a aquest món. Jo crec que existeix. Tot i que sé ben bé que és gruixuda i que creuar-la significa haver caminat fins a l'objectiu marcat.

Potser em penso que demà al matí em despertaré i tot estarà solucionat, tot sabent que només hauré parlat amb mi mateixa i que el coixí haurà estat el meu fidel testimoni.

Que boig el món!

Governa tu el vaixell que no tens res a perdre.

Que boig el món de Lax'n' Busto

Enamorada de Barcelona

Si ja volia anar a estudiar, i per tant a viure, a Barcelona, ara ja estic del tot convençuda. Recomano a tothom vagi a visitar aquesta espectacular ciutat.

Estic enamorada d'ella...

Tornaré i potser la pròxima no serà per quedar-me, però n'hi haurà un dia en què aniré per quedar-me.

Destí Barcelona

Me'n vaig de viatge a terres desconegudes però properes i estimades. Més encara quan aterri amb els peus i pugui tocar amb els ulls i amb l'emoció tot el seu encant.

M'està esperant Barcelona. Que no escolteu com em crida?

Fins aviat, amics!

Carrer sense sortida

Passejar sempre em puja l'ànim, tot i ser un cap pensant volant entre voreres que de vegades no utilitzo. Retrobar persones a les que no vaig dir adéu, re-conèixer carrers oblidats dins d'un mapa i mirar els espais buits que la meva mirada dibuixa en l'aire pensant que allà tot serà diferent, tot sabent que només em separen unes passes conduïdes per temps. Sí, el temps passa, i les situacions canvien, i m'he plantejat què han esdevingut. Mentalment he construït l'afecte, l'he acolorit de resignació i tot d'una he pensat que aqueix edifici sense portes pertany al carrer on puc estimar-te rient. El camí que de vegades agafo per arribar a l'acceptació.

Fantansies

Què en farem del desig ara que hem trobat l'amor?

I llavors vaig entendre que haver-me fet cantant dins del meu amagatall era producte del desig, satisfent-lo amb l'amor sense por que s'acabés.

In my secret life

Desapareixent entre activitats volgudes i d'altres no tan escollides. Però escollides o no, són un mal camí, un camí que m'allunya de la realitat. Intento dibuixar-me a un full imaginari la història fictícia que em durà al meu subconscient, on el meu jo interior em cridarà que desperti, perquè aquest interior és la representació de la realitat, només que engabiat dins d'una habitació.

He d'entrar a la meva discreta vida i sortir de la vida secreta.