Páginas

martes, 31 de marzo de 2009

Viure l'existència

Tancada entre portes obertes
encara no he decidit quan sortiré,
ni tan sols si ho faré.
Mai no he fet cas de portes ni escales,
i ara que només cal passar,
em pregunto si mereix la pena actuar.
Estic paralitzada,
em fa por,
vull viure!
que no només existir...

L'hora del planeta 2009




I aquí les FOTOS!

sábado, 28 de marzo de 2009

Curar lesbianes? De què?

Arriba un moment en què ja és inútil indignar-se, i fins i tot preocupar-se, però cal fer-ho. Cal fer-ho perquè les persones, cap ni una, mereix els maltractes que avui dia, encara, ocurreixen.

Sincerament, mai he desitjat la mort a ningú, i avui tampoc no ho faré, seria un acte també indigne, però la meva consciència, que ja no els sentiments, sinó la raó, em fan pensar coses que no vull, coses que no vull perquè odii la violència, i en cap cas faria us d'elles, però tal és la impotència que m'agradaria que actuessin d'igual manera que ells han tractat a aquestes persones:

Lesbianas violadas para ser “curadas” en Sudáfrica

Bandas de violadores sudafricanos están abusando de lesbianas de este país con el pretexto de “curar” su orientación sexual.

La organización de ayuda ActionAid, en su informe "Crímenes por odio: el aumento de la violación correctiva en Sudáfrica", señala que cada vez son más frecuentes las violaciones a mujeres lesbianas, sobre todo en los poblados pequeños, con la idea de “curar” su orientación sexual.

Sudáfrica fue el primer país en permitir el matrimonio homosexual en el 2006, pero a nivel social, la homosexualidad es aún un tabú, siendo calificados los matrimonios entre personas del mismo sexo como “uniones no africanas”. (segueix...)


Sense comentaris.

Molta pena, sento molta pena.

viernes, 27 de marzo de 2009

Pel dret a una maternitat lliure i responsable

El año 1985 supuso un hito en la historia de nuestra joven democracia. En este año, se despenalizaba el aborto en tres supuestos: riesgo para la salud física o psíquica de la mujer embarazada, malformación fetal o violación (aborto ético). Tal despenalización permitía abordar el fenómeno de la interrupción de un embarazo complicado o no deseado con garantías de higiene y seguridad. No podemos olvidar que legal o no, esta práctica ha existido siempre. Hace 25 años se cifraban unas 100.000 mujeres que interrumpían su embarazo en condiciones de precariedad e inseguridad, causándoles en muchos casos la propia muerte. Sólo las mujeres de clases más pudientes podían salir al extranjero para garantizarse unas mínimas condiciones sanitarias . Éstas se cifraron en unas 30.000 al año.

En una democracia como la nuestra que ha superado la mayoría de edad ¿las mujeres debemos ser perseguidas con consecuencias penales sólo por el hecho de querer ejercer una maternidad responsable e interrumpir un embarazo no deseado?

Tenemos una legislación sobre IVE (interrupción voluntaria del embarazo) que prima la prohibición sobre la libertad y los derechos de las mujeres. España ha cambiado sociológicamente mucho respecto a los primeros años de la democracia, y actualmente existe una visión social más abierta y menos influenciada por la moral férrea del nacional catolicismo que estos días vuelve a planear de nuevo con campañas burdas y demagógicas [per exemple aquest acte que és indignant, mireu-ho!!] que dicho sea de paso, probablemente se paguen a través de los impuestos de la ciudadanía. (segueix...)

Original de Silvia Cano.

jueves, 26 de marzo de 2009

Earth Hour

Un vídeo magnífic.
Hem de complir amb el planeta, per ell i per nosaltres.



Dissabte, 28 de març, no ho oblidis, apaga el llum i actua.

Mossos amb miopia!!

No he pogut evitar un parell de llàgrimes.

Racó Català.
Mossos amb miopia?

Els Mossos d'Esquadra tenen defectes de visió. Aquesta és la principal conclusió que es pot treure tant de l'
informe intern d'aquest cos policial respecte dels incidents del passat 18 de març com dels que en van fer diversos responsables. En tots dos casos s'afirma que les agressions als periodistes i a diversos vianants s'havien produït per error i per haver-los confós amb els estudiants que protagonitzaven la protesta contra Bolonya i contra anteriors actuacions dels Mossos. L'informe intern dels Mossos acusava els periodistes d'haver-se interposat entre els efectius de seguretat i els manifestants, i afirmava que el periodista ferit a la cara havia rebut l'impacte d'un objecte llançat pels estudiants.

Ahir el periodista David Bassa mostrava al programa de TV3 "Hora Q" un vídeo [que podeu veure dins la notícia], on s'observa des d'un altre punt de vista l'agressió als periodistes durant la manifestació del vespre del 18 de març, i també l'incident amb el nen de 10 anys i la seva família. Al vídeo s'hi pot veure primer de tot un periodista clarament identificat amb el braçalet de "Premsa" rebent les "carícies" d'un Mosso. Seguidament el periodista Guillem Valle, que apareix al vídeo fotografiant l'escena, s'acosta al Mosso que està pegant al periodista i li recrimina la seva actitud, recordant-li que són periodistes i que van degudament identificats. L'única resposta del Mosso és un cop de porra, i mentre Valle continua ensenyant-li el braçalet i la càmera, el policia respon amb més cops de porra. (segueix... (val la pena)


Sexe

Van jugar a ser foc
i plegades crearen l'incendi.
Es van donar les mans
i també els cossos,
els llavis eren el vent que encén,
i els dits passejaven entre les flames.
Les ombres dibuixaven passió
els tocaments plaer.
Calidesa femenina,
subtil intuïció,
i d'entre el sexe tendre
fugaç unió,
doncs dins del llit són una
i fora d'ell són dos.
Bogeria física,
fredor sentimental,
que dins la ignorància que es regalen,
trobem sexe animal.

miércoles, 25 de marzo de 2009

Qui som tots tres

Record cada espai de temps,
de nou puc sentir els calfreds
i assaborir-los entre dits de carn.
He captivat la teva imatge,
i amb els ulls i el seu mirar
l'he recorreguda suaument.
Encadenes sons de plaer
i mentre ets al meu cap
ell ja t'està tastant.
Som la víctima de les teves ganes,
i som la culpable de les meves.
Oblido qui ets i qui som tots tres,
he de decidir què fer,
i quan he decidit fer-ho
ja estava el meu cos
banyat d'experiència.

Perquè existeixes

Desxifrant codis passionals
que m'entretenen amb trivialitats,
la claredat amaga complicitat
i entre obvietats
despullo la realitat.
Em pregunto si tu hi seràs,
si es que les abstraccions
ara són més fortes,
deu ser perquè existeixes,
deu ser que ho sé.

martes, 24 de marzo de 2009

El masclisme del PP -Calvianer-

Al PP de Calvià no le interesan las mujeres, solo los titulares de prensa.

Si no, si de verdad le importasen, ¿qué sentido tendría rechazar la moción que pactamos los portavoces, la suya incluída, el pasado dia 3 de marzo?. En esa propuesta se recoge el espíritu de los partidos presentes en el Consistorio de seguir trabajando por la igualdad real, reconociendo, incluso, logros de los últimos años.

Yo creo que nadie puede apreciar ninguna trampa ni problema en el texto que pactamos, pero a Teresa Martorell, 1ª teniente de alcalde, la obligan a desdecirse de lo dicho y no aceptar lo que pactó con nosotros. Pura cabezonería o desinterés por estos temas. Me parece que las dos cosas, porque usan una cuestión tan esencial como la lucha por la igualdad, a la que las instituciones vienen obligadas, para sus luchas internas y para descalificar a su portavoz.

Con su pan se lo coman, pero las mujeres de nuestro municipio deberían tomar nota.

Original d'Antoni Manchado.

lunes, 23 de marzo de 2009

Sabor a prohibit

Ja fa molt de temps que he deixat de banda la meva imaginació, o més bé que no he deixat constància dels meus pensaments sobre un paper. Duc uns dies pensant en tornar a agafar les regnes i avui ho he fet. Vos deixo aquesta petita creació, espero que us agradi:


Secrets de matinada
mirant els colors de les ombres.
Que amb llum apagada
puc intuir el teu cos.
Som capaç de parlar-te sense estar-hi,
i som capaç d'estar sense estar.
Podem mirar enlloc
i encara estarem pecant.
Els pecats que ells atorguen,
les experiències que nosaltres gaudim.
Que diguin, que no escoltem,
només ensumam olors de vici,
només palpem el desig,
només arribam a l'orgasme
en tastar el sabor a prohibit.

Ser jove no és cap delicte

El títol d'aquest post pot semblar un tòpic, però crec que cal repetir-ho fort com feia temps que no. Les càrregues policials de la setmana passada, on els assistents a les manifestacions crítiques amb el Procés de Bolonya (entre ells, diversos amics i companys meus) van ser agredits pels Mossos d'Esquadra, demostren fins a quin punt ser jove, avui dia, equival a estar instantàniament sota sospita. I ho dic per diversos fets que em criden l'atenció, tant de les càrregues policials com de les reaccions que van suscitar: (segueix...)


Original de Lluís Pérez.

jueves, 19 de marzo de 2009

Dret de manifestació

Avui dematí ens han tornat a demostrar que la democràcia només viu del concepte, però que normalment s'oblida la pràctica d'ella, o millor dit, no ens deixen practicar-la:

Tothom, els estudiants també, té el dret de manifestar-se. Els fets d'avui dematí són intolerables, i sobretot indignant per a aquells que creuen en la democràcia.

VOLEM UNA DEMOCRÀCIA REAL, JA!

martes, 17 de marzo de 2009

Freedom, Beauty, True and Love

Crec en l'amor per damunt de tot,
l'amor és com l'oxigen,
l'amor és quelcom esplendorós,
l'amor ens eleva a la nostra essència,
tot el que necessites és amor!

Cristian de Mouline Rouge.


La llibertat, la bellesa, la veritat i l'amor són els valors pels quals lluiten els bohemis revolucionaris de Mouline Rouge.

M'estic plantejant si potser som bohèmia i revolucionària, sobretot des que vaig veure aquesta magnífica pel·lícula. Quins quatre valors magistrals. Abstraccions que omplen el cor sencer, que no deixen cabuda a res que no siguin interpretacions purament passionals. La passió va lligada a la llibertat, la llibertat individual. El plaer de gaudir d'allò que vols. Som persones, i estem plens de sentiments, físics, mentals i abstractes. Jo lluito amb tota la meva força per aquests valors, jo he fet d'ells una manera de viure.

lunes, 16 de marzo de 2009

Tot el que no fou

Tot el que no fou,
ens omple d’expectatives.
Els mots que no arribarem a dir.
Els petons que mai arribaren als teus llavis.
Els dies que no varem compartir.
Els balls que no et van encerclar el meus braços.
Les nits que la lluna no ens podia vigilar.
Les mirades que no vaig poder fer-te.
I tantes situacions que no...
Tot el que no fou,
ens omple d’expectatives.
Però cap com la vida
que se’n va o no arriba.
Que no podríem haver fet
amb aquella persona especial
que ja no hi és.
Que no hauríem somiat fer
amb aquella vida
que abans d’arribar s’ha perdut.
Tot un futur,
tancat de cop sense arribar a copsar
la importància de la mancança
i de tots els nostres destins
forçats a reordenar-se.
Tota una vida per endavant
per pensar
que hauria pogut ser si...



Original de El pes de la paraula.

jueves, 12 de marzo de 2009

Les ganes de sentir-nos

Ha aparegut immersa en un somriure. Sí, me l'ha contagiat, però he sabut controlar els nervis movent les mans i accelerant el cor. Hem sabut parlar, i també mirar-nos les paraules, i tot i que els ulls eren els qui transmetien, eren els cossos els que sentien. Han estat suficients lletres, una finestra i el nostre interès, tot reduït a un mínim espai de temps, per a causar tensió en les nostres ganes de sentir-nos.

martes, 10 de marzo de 2009

Commemoració del dia de la dona


El 12 de març, a les 19h, tindrà lloc, a l'agrupació de Joventuts Socialistes de Calvià, la jornada commemorativa del dia de la dona.

Es realitzarà una conferència, Políticas de Igualdad de Género a càrrec de Silvia Cano.

Mirarem un curtmetratge amb relació amb el tema, Pantalones.

Tot seguit, taula rodona en què intervendran na Joana Maria Ferrer, na Maria Luisa Morillas i na Silvia Cano.

Finalment, tancarà l'acte na Marta de Teba.



Estàs convidat, t'esperam!!

domingo, 8 de marzo de 2009

8 de març de 2009, 75 anys reivindicant

Lectura del manifest a la manifestació:

video

El 8 de març de 1934 un grup de dones d’esquerres celebraren per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a les barriades de Son Cos, Es Rotlet i es Molinar de Palma. Reivindicaven “a treball igual, salari igual, junt amb els drets polítics i socials”.

Avui 8 de març de 2009, 75 anys després, malgrat l’increment de dones dins del mercat del treball i de que les dones estem avui molt millor preparades que les de fa algunes dècades, a pesar de que les dones arribem en més número que els homes a la universitat, finalitzem abans els estudis i obtenim millors resultats, la realitat demostra que som nosaltres, les dones, les que patim la discriminació laboral i tenim més dificultats per trobar feina. Les que accedim als llocs menys remunerats, als de baixa qualificació i als treballs a temps parcial. Som les que patim la discriminació salarial, pel sol fet de ser dones, rebem salaris inferiors al dels homes en llocs d’igual categoria.

Som les dones les que sofrim la violència, especialment l’assetjament sexual i l’assetjament per raons del nostre sexe dins l’àmbit laboral.

Som les dones les que patim la crisis. Les taxes de atur femení són més elevades que les dels homes.

Som les dones les que tenim que conciliar la vida laboral i familiar, i com a conseqüència la realització de jornades interminables, renuncia a llocs de feina per no poder conciliar i un llarg etc...

Som les dones les que tenim més perill d’exclusió social, especialment les dones immigrants.

Som les dones les que formem la major part de les famílies monoparentals, o millor dit monomarentals, i sofrim problemes econòmics, insuficiència de guarderies i d’atenció a persones dependents.

Som les dones les que patim la segregació horitzontal, que segueix estan present en els treballs clarament feminitzats i d’altres masculinitzats, ho demostra el fet de que el 40% de les dones treballem dins la sanitat, l’educació, l’administració pública i l’hoteleria i menys d’un 30% ocupa llocs de responsabilitat.

La conclusió a la que arribem amb tots aquests factors és que les dones concentrem tots els indicadors que es poden integrar en la definició de precarietat laboral.

Per eliminar tot tipus de discriminació de gènere, hem de rearmar la consciència crítica per detectar els mecanismes que perpetuen les desigualtats. Es necessari trencar els estereotips que impregnen la nostra societat i obrir-la per aconseguir la igualtat de condicions i de drets per a tota la població. Considerem del tot necessari educar en igualtat als nins i nines, als joves, a les famílies, a l’escola a tota la societat en general. Tan sols així aconseguirem viure dins una societat plural, tolerant, més justa i igualitària.

PER AIXÒ AQUEST 8 DE MARÇ, 75 ANYS DESPRÉS, SEGUIM LLUITANT I REIVINDICANT ELS NOSTRES DRETS.

Text extret d'AMI Calvià

Dia internacional de la dona treballadora!

sábado, 7 de marzo de 2009

Molts d'anys, Nando!

Sé que existeixes, que no és lo mateix que conèixer-te, des del col·legi, ja que ets de l'edat del meu cosí i et recordo sempre d'un curs anterior al meu. Mira les voltes que dóna la vida, ara sí ens coneixem o al manco ho intentam fer dia a dia.

No vàrem poder gaudir d'un sopar tots plegats, però segur que ens trobarem en un altre moment!!

Feliç aniversari! ;-)

miércoles, 4 de marzo de 2009

Setmana del Llibre en Català

Des del 6 fins el 15 de març es podrà gaudir de la XXa Setmana del Llibre en Català de Palma al pati de la Misericòrdia.

Any rere any, la Setmana del Llibre en Català s'ha anat consolidant i creixent, convertint-se en una festa per als lectors en català. Amb la intenció d'arribar encara a més gent, a partir de 1999 es van incorporar noves seus a la de Barcelona. Han estat seus de la Setmana del Llibre en Català les ciutats de Girona, Tarragona, Perpinyà, Palma, Madrid i Nova York.

Extret de XXa SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

lunes, 2 de marzo de 2009

Un pont del tot creuat!

Els alumnes de l'IES Son Ferrer hem pogut gaudir d'un pont de quatre dies que, sobretot, hem agraït els alumnes de 2n de batxillerat ja que ha estat just després de la setmana d'exàmens. Però, he de reconèixer que, jo especialment, he viscut d'especial manera aquests quatre dies ja que han significat un cúmul d'emocions i vivències que sé cert que canviaran radicalment la meva vida, al manco li donarà un altre sentit i m'ha obert noves portes que no dubtaré en creuar.

Abans del pont, la setmana d'exàmens va pintar d'un color molt negre el camí que havia de seguir, i estava desanimada i sense ganes de fer res. Just després d'això vaig viure una experiència molt més pitjor i que em va fer pensar sobre el que m'envoltava, tot i que em va servir per a adonar-me de les coses i aprendre a valer-me més per mi mateixa.

I amb aquest contrast de grisos, arribava al pont, al fictici, el que fixem al calendari, que de cop i volta va esdevenir real, un camí que em feia creuar des d'una banda a una altra i que ha convertit la perspectiva un punt molt important a la meva vida.

Divendres es citaven els joves socialistes de Mallorca a Binissalem, i tot i que jo encara no estava integrada al grup, tot i que estava en tràmit, per alguna raó que desconec, em van convidar i així vaig tenir l'oportunitat de conèixer a molts dels joves socialistes, a part de la presidenta del consell, na Francina Armengol, al vice-secretari general de la Federació Socialista de Mallorca i conseller de presidència, en Cosme Bonet, i al Secretari General de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears, en Xisco Dalmau.

Dissabte, després de tot un dia de preparar feines de classe, ja més animada, a l'horabaixa, es va formar la nova executiva de les Joventuts Socialistes de Mallorca, de la què en formo part com a Secretaria d'Igualtat.

Diumenge, després de tot un dia d'excursió a peu amb el meu gran amic Paco!, vam arribar a Palma, tot just per anar al concert dels Grollers, concert magnífic que vaig gaudir amb tota la meva força i que va acabar excepcionalment amb la cançó de Riego, que em va fer sentir del tot animada, pel que significava i perquè era el punt àlgid del que havia viscut els dos dies anteriors.

Així, arribant ja a la recta final del pont, he aprofitat el dilluns des de ben prest, he acabat de fer feines de classe, així com també organitzar-me, i finalment ens hem citat per treballar els últims retocs per a la constitució de l'associació d'alumnes així com també hem parlat sobre alguns projectes per fer.

Demà torno a la realitat, però torno a ella amb força i amb la seguretat de continuar el camí des de l'altre costat del pont. Un altre camí, noves portes, i una altra perspectiva.

Eleccions Galícia i Euskadi

A Galícia -Galiza- ha arrasat el PP, malauradament, d'això no n'hi ha dubte. Així, el PP de Galícia tanca la successió d'en Fraga i aquest podrà deixar-nos el seu bon llegat. Sort tenim que podem dir que el Sr. Fraga ens deixa, o al manco que nosaltres el deixem a ell de banda. Això sí serà un gran canvi. Llavors, dins dels resultats bolcats cap a la dreta, confiem que Galícia i a hores d'ara, l'oposició esquerrana, socialistes i nacionalistes, continuïn lluitant per ficar les seves idees dins de la societat: ara, aquesta és la feina per fer.

A Euskadi -Euskal herria- tot ha passat d'estar clar a obscur. M'explico. En un principi, i des d'un punt de vista de votacions, el nou lehendakari hauria de ser n'Ibarretxe, que, evidentment, ha guanyat les eleccions per votacions, però que, possiblement, no podrà governar. Així, estem esperant, impacients afegiria, què decisions prendrà en Patxi López, qui ha portat el PSE al poder i ha fet que pogués optar a governar.
D'entre les seves possibilitats més clares, i aquí és on vull arribar, trobem l'opció que PSE sumi amb el PP i amb UPiD per governar en majoria absoluta. Sincerament, tot i que aquesta decisió afecta directament a governar o no governar el, avui dia, País Basc, em sembla depriment i totalment increïble que l'esquerra pugui pactar amb la dreta. No ens enganyem, tot i que potser és cert que dins que el poble basc, en majoria, sigui nacionalista, necessiti un canvi i que en Patxi López seria la millor opció, tot i que hem de tenir present que no totes les decisions les pren ell, sinó que, com tot, és el govern central qui decideix, com també ho farà en aquesta decisió encara que hem escoltat diverses vegades que ell serà qui decideix (potser s'ha oblidat dir que decideix des de Madrid), no crec en absolut que sigui raonable, lícit, que l'esquerra i la dreta pactin. Imaginau-vos quina mena de lehendakari seria en Patxi defensant idees socialistes i havent de tenir presents les condicions peperes, que en cap cas, o mínimament, seran compatibles amb l'esquerra. D'aquesta manera, tot i que diuen que han d'oblidar els fonaments dels partits per a poder fer el canvi promès al país basc, precisament, per ell mateix, i que serà una decisió momentània, això no té cap sentit.

I si no, per favor, explicau-me, oblidant ara que el nacionalisme basc és evident i que el recolzo, però hem de ser conscients que el canvi potser és necessari, no nego que no sé quin hauria de ser el canvi, -socioconvergència, un altre representant del PNV?? No ho sé-, com és possible que l'esquerra i la dreta, encara que sigui instantàniament, caminin per un mateix lloc?!?!? Jo no ho veig gens clar. Si fos una votant basca del PSE em sentiria decebuda. I per altra banda, també ho puc utilitzar per dir dos punts que de vegades ens evidencien: en primer lloc que el socialisme espanyol és més de centre que d'esquerra, i en segon lloc, que pel poder tot s'hi val.

I després trobem el PP que es creu decisiu quan ell serà la marioneta del joc. Potser aquesta frase ha estat la postdata de l'entrada, però la he trobat necessària!