Páginas

miércoles, 20 de mayo de 2009

Una xiulada molt xiulada

Ja n'estic cansada dels comentaris inútils sobre la xiulada que es va produir a la final de la Copa del Rei dirigida al Rei i a l'himne espanyols.

Entre moltes coses he arribat a sentir que els independentistes som uns nazis, passant també per dir que la xiulada ha estat una falta de respecte. Es veu que alguns sectors espanyols els ha dolgut la realitat, potser és que no l'han volgut ni veure ni creure mai al llarg dels anys. Però tot i així, aquest fet es preveia, i fins i tot es podia llegir dia a dia que les campanyes per la xiulada tenien èxit i ningú no va dir res. I què esperen? Que no passem factura? Fins i tot els no-independentistes senten Catalunya molt seva i volen el millor pel seu país, sentiment que els dóna la lògica possibilitat de sentir que Espanya no ha tractat molt bé el seu país, si més no en alguns aspectes.

Un altre tema que no han deixat estar els inconscients espanyolistes, al manco sí ignorants, és aquell en què surt la magnífica idea de pensar que si tant de rebuig sentim per la corona, com és que participem a la Copa del Rei. En primer lloc, nosaltres som els primers que estem en continua lluita per crear-hi les seleccions catalana i basca, cosa que la federació espanyola ens ha negat des de sempre. Per altra banda, els recordo que hi ha una llei que diu que els jugadors, tots, els catalans i bascos també, estan obligats a jugar a la selecció espanyola, per una banda, i a jugar aquesta Copa del Rei com totes les altres competicions que comporta la lliga espanyola.

I finalment, i aquesta opinió ja és típica: no hem de barrejar esport amb política. Doncs comenceu per llevar "Rei" de la copa. Tanmateix, abans era "Generalíssim", ara "Rei", i si estiguéssim a una república seria "República". Així doncs, ells el mesclen, l'esport amb la política, doncs segons la situació política va variant el nom d'aquesta copa. Però tampoc no oblidem que nosaltres portem la nostra estelada, però ells contínuament porten l'espanyola i si no mireu un partit des Madrid al Bernabeu. O millor, podreu trobar Espanya sencera amb tot el que el seu nom comporta, dins de l'Ono Estadi (Mallorca), on diumenge, en venir el Barcelona, els sectors més radicals (i d'altres no tant) van estar cantant durant tot el partit l'himne espanyol envoltats de banderes espanyoles (foto a la dreta), o frases tan maques com "som mallorquins, no catalans", cosa de la qual em vaig aturar a pensar quan els catalans han dit que els mallorquins no siguem mallorquins.

Així, igual que es xiula a l'àrbitre, als jugadors, s'escolten insults constantment (cosa que odiï), i dins dels equips hi ha diferents posicions ideològiques i partidistes entre els jugadors i les direccions, tan legítim és ser espanyol com català, republicà o monàrquic, i igual de legítim és donar a conèixer la teva protesta, com a acte purament democràtic, davant el millor i major exemple de desigualtat en qualsevol àmbit parlant: la monarquia!

El normal és que hagi passat així que els que han donat importància al fet han estat els sectors espanyolistes amb crítiques i opinions absurdes. Ara, palpeu la realitat!

Salut!

6 comentarios:

Paco dijo...

"cosa de la qual em vaig aturar a pensar quan els catalans han dit que els mallorquins no siguem mallorquins."

Yo he escuchado muchas veces la frase "nostres illes" en boca de catalanes, y eso a los mallorquines de aquí, de la generación, la del hambre, les molesta mucho. Al menos en el ambiente que yo me muevo de mallorquinidad, que se reduce a varias familias de las que llevan toda la vida aquí y a los 4 amigos de mi jefe que son ahora mismo de los que mas dinero tienen por la inversión turistica. Es curioso porque cuando digo que Mallorca y Albacete no son tan diferentes tiene un motivo real, no solo geografico (Mallorca es una continuación de la sierra peninsular), sino porque ambos pueblos era sociedades rurales, el hambre de la ruralidad era enorme, en el caso de Mallorca pudieron crecer gracias al turismo, Cataluña tenia industria y sin embargo no aplicaban el sentimiento nacionalista para ayudar a Mallorca, al menos es por eso que creo que hay cierta reticencia de muchos Mallorquines a ser catalanes. En ese sentido Castilla la Mancha pagó caro ser la última comunidad en caer en la guerra civil porque al final ni industria ni turismo, solo represión.

Anzili dijo...

A veure:

Moltes coses a dir aquí; primer de tot, estic totalment d'acord amb tu Carme, amb lo del himne, i la veritat, em fa riure que sortin ara i diguin que una minoria ha xiulat l'himne (no, que siguin realistes, 80.000 persones, no són una minoria), i no el van xiular més, perquè no hi cabia més gent al camp. Crec que haurien de fer una reflexió, i veure que existeix un problema a l'estat español, i no pas petit, que no volen veure. I sinó, que es moguin per envients als quals jo em moc, o vagin com jo de viatge per l'interior d'Euskadi; i veuran, que existeix una no minoria, silenciada (per un cantó per la llei de partits, i per l'altre, perquè no voten cap partit), que no se sent espanyola, que veu Espanya com opresió, i que són d'extrema esquerra. Jo estic fart de comentaris com Nazionalismes, etc, o mira, vaig fer un seguiment de lo del himne a la premsa espanyola, deportiva i normal, i la veritat, ells són els feixistes, perquè si per ells són, enviarien els tancs demà passat.

És democràtic no acceptar un Rei, el que no és democràtic és creure encara en què algú té sang blava i pot governar un país per gràcia de Déu. És democràtic, demanar un plebiscit, com a Quebec, perquè un grup de gent, trïi el seu destí com a poble o estat. He llegit molts comentaris que diuen: "que jueguen la copa catalana, o su liga de mierda con el Girona, o que les prohiban jugar la liga española, o no los queremos en españa...", i jo dic, ok, molt bé, genial! Doncs ens deixeu fer un referèndum, uns independitzem, i creem una lliga amb Euskadi, amb Escocia, i Gal·les, per exemple, i jugarem la copa de la llibertat (freedom cup per exemple, jeje). Ah, no, però ells no ho volen això... Així que volen?

Paco: El que dius no és cert, jo no he sentit mai a cap català parlant de les nostres illes, això són idees que posen al cap, per odiar als catalans, ens referims als de Balears, com illenc, i siempre parlem de Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses, i el País Valencià. I diem que parlen mallorquí, valencià, i nosaltres català; i tenim al cap, la idea somniada i utòpica, de crear una unió entre pobles diferents, sota el conjunt denominador de la llengua i la història. No volem conquerir res, ni que tot sigui nostre. Així que es fals això, o almenys, jo mai ho he sentit. Ens fa ràbia, que ens odïin, molts, pels simple fet de sentir-los propers.

Llavors, el que dius de la industria i Franco, mira, és un gran error molt extès el que dius. L'altre dia vaig anar (com et vaig dir) de visita històrica per les primeres colonies tèxtils de la meva comarca (i de de Catalunya), saps quina és la seva data? finals del segle XIX. A finals del segle XIX, Catalunya, moguda pels sectors podents d'aquí, van crear i copiar la Revolució Industrial Anglesa, i van compartir un territori d'agrícola a industrial, i com et dic, va ser a finals del XIX (Franco llavors no pintava res). El meu pare és andalús i saps que diu? Què a Andalusia, els rics, ja els hi estava bé aquell sistema, de señorito ric, terratinent, amb mil terres, i vivint com marquesos, (com la duquesa de Alba), passejant amb caball, i els pobres tenint que inmigrar. Així doncs, que és un gran mite, molt extès, que la riquesa de Catalunya la tenim gràcies al franquisme. En quan et diré més, ara mateix, Catalunya es troba molt per endarrera d'altres comunitats, degut al dèficit fiscal que arrastra de fa molts anys.

El problema és el de sempre. Ens odien a l'estat, simplement. Bé per la importància que donem a la llengua i la cultura, bé perquè en un moment va ser motor econòmic, o bé per mil altres històries.

Anzili dijo...

Però la realitat, ara mateix, és que Catalunya es troba asfixiada, sense recursos ni diners (no pot ni aprobar l'ajuda de 500 euros al mes per la compra de vehicles perquè no hi han diners), no existeixen les ajudes ni subsidis que si existeixen a molta part de l'estat, i les seus de les industries, tot i ser catalanes, es situen a Madrid, pels beneficis que els comporta...

Acabaré amb una frase d'una cançó: "si tu no fueras tan americano yo no sería tan ruso". I no va per tu Paco eh! Però és la realitat, històricament, el nacionalisme sempre és reactiu (per exemple Yugoslavia o Georgia), i sempre existeixen dos nacionalismes, no tant sols.

Tu potser no Paco, però proba de viatjar un dia per Espanya, parlant català amb els del costat, o una bandereta catalana a la motxilla, i et sentiràs a dir mil i una...

Apa, una abraçada nois!

Rústica dijo...

M'encatau els dos!!!! perquè sincerament jo aprenc molt de vosaltres! amb Paco ja tenia l'oportunitat des de fa temps, i encara que no s'ho cregui, jo sé que en sap molt, molt més que jo sobretot jaja! i m'agrada aprendre dels altres; i ara amb tu Alex, que et dic lo mateix! Gràcies a tots dos!

Ara, el meu comentari no serà tan llarg, només volia contestar en Paco amb algo que sempre he pensat i que Alex al seu comentari ha complementat. Diu: "són idees que posen al cap, per odiar als catalans". Potser, Paco, no h odubto perquè jo també sé el que hi ha aquí, és cert que has sentit això que dius, però ben bé saps que qui ho diu sol votar PP! ja sé que ho dic de males maneres, però és cert que els que creuen en la seva Espanya profunda són els que en pensen això. O al manco majoritàriament! I si no els 4 joves que no saben mirar més enllà del que tenen davant ;-). Per tant hi estem d'acord que existeix aquest pensament però hem de saber distingir qui els fa. L'altre dia quan vaig anar-hi a la cadena humana per la llengua, amb un somiure a la cara quan de lluny vaig començar a veure les banderetes d'obra cultural balear, vaig sentir un home que li explicava el que passava a la seva dona, el perquè de tant de renou xD, i li va dir: "bah! els catalans que volen invadir-nos" i en mallorquí xD. I l'altre dia quan celebrava l'aniversari de la meva neboda, uns joves desacreditaren el català a la sanitat i en general a qualsevol lloc perquè tothom sabria "español" (que no castellà).

En fi, són moltes coses que evidencien l'evident. I hi han sectors que saben fer demagogia i mobilitzar pensaments que no són reals.

Una abraçda a tots dos!

Carmen.

Paco dijo...

Voy a organizar la respuesta xD:
Respuesta a comentario nº1: yo no he dicho que la industria la pusiera Franco. Pero es evidente que en el aspecto industrial Franco al igual que con todo supo actuar para que nadie hablase y acalló una voz muy peligrosa que era el nacionalismo opuesto al que el promulgaba.

Respuesta a comentario nº1, lo de nostres illes lo he oido yo, no me lo han contado ni es un dicho de por aquí.

Respuesta a comentario nº2(Carmen):
Ya se que esa gente vota al PP, los hay que no como todo, pero no es porque quieran ser de España es sencillamente porque son de derechas y el PP favorece más sus intereses que unión mallorquina que no saben si son pollo o oveja.

Respuesta a comentario nº2: Respecto al tema de Español, el hecho de llamarlo castellano es españolizarlo más que llamarlo español. Es un error común y extendido, que actualmente se acepta por el rollo de que es el idioma del estado en la constitución (vamos movidas politicas por que no recayeron en el detalle) y que yo mismo hasta que encontre la opinión de la academia que lo aclaraba. Español es la lengua, la que surgió en el imperio Español, cuando Cataluña era corona, Catilla y Aragón un reino independiente, y que se habla en sudamerica. En sudamerica la llaman español, y dicen hablar español. Por eso la RAE es RAE en lugar de RAC, es una curiosidad que como muchos matices se explota mal. Por tanto el castellano es el dialecto de castilla, y con el tiempo el que se impuso en toda españa, pero vamos que lo que nos enseñan en la escuela se llama español de to la vida y le ponen castellano por eso, por algun articulo que escribió por Fraga XD.

El problema no está solo en el estado español está en el propio concepto de estado, en el concepto economico actual y en todas las contradicciones que presentan los modelos actuales. Esas contradicciones las puede ver cualquiera que sencillamente quiera verlas, no quien se ha quitado sus gafas de lentes divergentes, las ha roto y las ha despreciado manteniendo así su miopia social y consiguiendo que los problemas cercanos a él, de gente como él y demás, converjan demasiado lejos de él.

pitusa38 dijo...

Hola preciosa, ahora se por que google te valora con un 3, por que te lo mereces, porque hay pocos blogs tan directos, que traten temas como tu lo haces, con esa voz desenfadada y verdadera, por que así lo sientes.
Ers estupenda, me encanta tenerte entre mis lectoras y es un placer para mí leete.
Un beso desde Asturias