Páginas

jueves, 4 de diciembre de 2008

Carrer sense sortida

Passejar sempre em puja l'ànim, tot i ser un cap pensant volant entre voreres que de vegades no utilitzo. Retrobar persones a les que no vaig dir adéu, re-conèixer carrers oblidats dins d'un mapa i mirar els espais buits que la meva mirada dibuixa en l'aire pensant que allà tot serà diferent, tot sabent que només em separen unes passes conduïdes per temps. Sí, el temps passa, i les situacions canvien, i m'he plantejat què han esdevingut. Mentalment he construït l'afecte, l'he acolorit de resignació i tot d'una he pensat que aqueix edifici sense portes pertany al carrer on puc estimar-te rient. El camí que de vegades agafo per arribar a l'acceptació.

No hay comentarios: