Páginas

domingo, 17 de mayo de 2009

El PP contraataca la cadena per la llengua

Uns 180 ciutadans donen suport a la manifestació de Círculo Balear

El Círculo Balear ha convocat una manifestació per al pròxim 30 de maig a Palma per protestar contra la "vulneració" dels drets i llibertats lingüístics i reivindicar la lliure elecció de l'idioma en l'educació, que fins ara ha estat recolzada per un total de 183 ciutadans. El president del Cercle, Jorge Campos, pensa que serà una concentració "multitudinària" a la qual se sumin "els partits constitucionalistes i tots els ciutadans que creen en la llibertat i la tolerància", ha dit. Clar que de 183 a 20.000 -reunits per la cadena humana "Drets per la llengua"- hi ha uns cutadans més o manco mé, però bé ja es vorà que opinen els mallorquins, encara que sembla clar.

Original de Tribuna Mallorca


Nosaltres érem 20.000, ells, de moment, 183. Mallorca decideix!!

11 comentarios:

Paco dijo...

Tambien tienes que pensar que los que piensan que eso debe ser optativo se pasan por el forro ambas manifestaciones. Es un pique político, y a una manifestación convocada por un pique, pa contrarestar la otra, solo van los picados xD.

Carmen López dijo...

DONcs jo crec que 20000 persones no es mouen per un "pique", ara sí pot ser els 183 als que et refereix. Jo no vaig anar a la cadena humana per cap pique, sinó realment perquè defenso uns drets. Allà aquells que donen la pallisa i després "se pasan por el forro ambas manifestaciones", perquè si en realitat creguessin en el que fan no tendrien cap problema en reivindicar-ho.

Besades ;-)

Carmen.

Paco dijo...

Digo que los que se pican son los otros. De todas formas me parece que no sabes lo picada que es la gente, por piques se ha legado a matar, y básicamente todas las guerras se basan en piques y en intereses.

Pero como dices de derechos, yo defiendo mis propios derechos y esos son que yo hablo lo que quiero mientras que eso no impida la comunicación y esa comunicación impedida sea necesaria. Y soy de los que piensan que en el momento en que se me impone algo ya no lo hago por mi mismo y le tengo asco o planteo una actitud de yo lo hago pero porque me obligáis, igual que la ESO.

Carmen López dijo...

Fa rialla quan parleu d'obligar xD en serio, si us paréssiu a pensar en el que dieu... Vos record que els catalanoparlants estan obligats a aprendre el castellà!! Per què no igualdat de drets i que els castellanoparlants aprenguin el català? No cal que contestis, ja sé la teva respota ;-)

I tornem al bilingüisme fictici, els catalanoparlants saben i parlen castellà, a l'inrevés no passa.

I per cert, et record que som castellanoparlant, i tant que cadascú ha de parlar el que vulgui, només faltaria per favor...

Au, una abraçada nin! :D

Carmen.

Alexandre Moreno dijo...

Ells, ells sempre s'omplen la boca parlant de partis constitucionalistes i democràtics, com si els altres no ho fossim; ells, que precisament són els hereus dels que van imposar una dictadura, i vàren prohibir una llengua i cultura durant quaranta anys.

S'obliden potser, de què l'única manera de què una llengua perduri, és educant amb ella. I que a vegades, els drets d'un poble, d'una llengua de mil anys, està per sobre dels drets de determinats individus.

I més, en un estat, on en la major part del seu territori, existeix el monolinguisme.

Més val que es preocupin, de tot el que ara s'està veient en el seu partit. Del que es va veure a les Balears amb el seu president, i ara al País Valencià amb Francisco Camps, i no llencin cortines de fum, com sempre, amb el seu nacionalisme ultraordoxt.

Apa, una abraçada Carme!

Alexandre Moreno dijo...

Per cert, em fa gràcia, en referència a determinats comentaris que ara llegeixo. Que surti lo de sempre, el "no lo hago o aprendo porque me obligan", que certament, trobo lamentable i ridícul; i ho dic jo, fill d'andalús que parla català amb el seu pare, que parla perfectament tres idiomes, i ara mira d'aprendre un quart.

És un argument, que sento milers de cop cada any, i que trobo com dic ridícul. Doncs l'afany de l'home, ha de ser el d'aprendre, i aprendre un idioma, també és aprendre.

Diamante de sangre dijo...

Me gusta como eres como luchas, pocos jóvenes son así, en la unión está la fuerza.
Yo poquito puedo hacer, pero te mando mi apoyo y un besazooooooooo!!!
Eres encantadora.
Monse

Paco dijo...

"S'obliden potser, de què l'única manera de què una llengua perduri, és educant amb ella. I que a vegades, els drets d'un poble, d'una llengua de mil anys, està per sobre dels drets de determinats individus."
Mejor pensemos que somos un rebaño de ovejas sin individualidad y que se jodan los que no son partidarios de ninguno de las dos bandos y lo unico que hacen es defender su derecho a ser libre de elegir. Los derechos no valen nada, solo son la base de la democracia y del respeto mutuo, unos derechos iguales a todos, incuestionables que permiten el libre albedrio del individuo, sin estar sometidos, pero claro no hace falta respetarlos cuando somos un grupo mayoritario y con el poder para someter. Por eso apartir de mañana, ya que se deben joder todos aquellos individuos a los que les da igual la lengua, España o Cataluña o si se habla chino que actualemente es una cultura considerable dentro de nuestro absurdo país, los vamos a joder desde los dos lados, hasta que se harten y se acaben uniendo a uno de los bandos para merecerse esa jodienda. Y de la misma forma que no importan los individuos sino nuestro grupo que es el mejor y todo el que no hable su lengua y su cultura ya será inferior y lo sacrificaremos, y como nuestro grupo es lo importante se nos perdona tal sacrificio, el fin justifica los medios, dijo maquiavelo y piensa Aznar y compañia antes de irse a dormir. Y que luegon me llamen a mi extrema izquierda por tener tendencias anarquistas.

"És un argument, que sento milers de cop cada any, i que trobo com dic ridícul. Doncs l'afany de l'home, ha de ser el d'aprendre, i aprendre un idioma, també és aprendre."
El afan de un hombre debe ser aprender lo que quiera y en la medida que siempre se le prioridad a lo que le sea más útil en su vida. Tu lo encuentras rídiculo de la misma forma que encuentro ridiculo que alguien adore una bandera, un crucifijo o una corona, y mira, de esos el mundo esta llenos.

Por mí puedes hablar el idioma que quieras, yo no te he dicho que dejes de hablar el catalán o que el catalán sea una mierda, el catalán es una lengua más y la única finalidad de las lenguas es la comunicación, en el momento que se pierde ese principio y pasa a ser una cuestión política, dado que la conviertieron en tal con su usó como medio de represión y ahora se usa como escenario de batalla de dos nacionalismos opuestos, al menos para mí deja de tener sentido cualquier discusión. Hasta donde llega mi corta vida, he hablado catalán, obligado por eso quizás no le tengo cariño, de la misma forma que no le tengo cariño a nada que no me haya dado a elegir, veasé la cultura occidental capitalista opresiva y decadente, se hablarlo y no dudo en hablarlo si tengo oportunidad, y la única oportunidad que he tenido ha sido casualmente jugando en mi equipo de Call Of duty con una amigo catalán para compensar el acento andaluz y mira tan feliz. No me preocupa si se habla tal cosa o la otra, sencillamento lo hablo cuando me hace falta. Una lengua que es útil y viva como el Catalán necesita de la educación, pero es más importante el uso coloquial y la transmisión entre familias como medio. También es importante un sentimiento nacionalista, pero en este caso es un arma de doble filo que politiza la lengua. Yo en mi caso, considero que ayudo más a la lengua catalana hablandola cuando quiero, que muchos de los que se peleán por verla en tal formulario de tal institución. Las lenguas viven mientras la gente se quiera comunicar con ellas, hasta hace pocos siglos era así y mira, han durado mil años como bien dices, sin la ayuda de ninguna institución politica artificial, solo por el deseo de los propios hablantes. Así lo veo yo, una persona encerrada en medio de la discusión de dos bandos cuyos derechos, según comentas tú, carecen de importancia por que tu cultura milenaria está por encima de los individuos.

Un saludo.

Alexandre Moreno dijo...

A veure:

Primer de tot, dir que no és d'educació "discutir" així per missatges, en el lloc d'un altre (el de la Carme), però bé, més que discutir, el fem és discernir, no?

El que plantagem és l'eterna lluita entre individualitat (molt confusa) i bé col·lectiu. Podriem dir, que és doncs la lluita dins les esquerres entre socialisme i anarquisme. Jo he de dir, primer de tot, que no m'agrada definir-me, però que mai m'he caractaritzat per ser nacionalista, més aviat el contrari, però els anys, m'estàn fent fer un gir, en el meu prisme, en la meva manera de veure les coses.

Si pensem, que la llengua, tant sols és una mera forma d'expresió, doncs ja topem. Doncs jo penso que la llengua, en si mateixa ja és un sentiment, una emoció, Jo no dic, que sigui millor que el castellà, o el francés, però per mi, la llengua en si ja és un sentiment, un tresor, que miro de cuidar, i com no, de fer perdurar.

El que dic dels drets col·lectius per sobre dels individuals, doncs tot i que ho malinterpretes, és molt senzill. Bé, existeixen uns drets, inalienables, que són individuals, però d'altres, que són col·lectius, i el garant sempre ha de ser el govern o estat; per exemple, om pot pensar que té el dret de tenir sexe amb qui desitgi, i pensar que és un dret individual, però al vulnerar això altres drets, la autoritat ho regula, en base a allò que s'anomena el bé social. Així doncs xoquen dret individual amb dret social o col·lectiu.

Doncs el mateix passa amb la llengua, jo entenc que algú tingui el dret d'escollir la llengua en la que ser educat? Si, clar que ho entenc, però no oblidem que en cap país del món es dona aquest dret, i que el territori escull la llengua vehicular a les escoles públiques. Perquè? Perquè fent-ho, assegura que els ciutadans parlin un idioma, que el dominin, i el facin perdurar, és així de simple.

Segon punt, si no es procura pel català a Catalunya i pel mallorquí a les illes, a on es farà? A on més es parla? A enlloc més, amic. Així que és un dret i una obligació, gairabé. El procurar per una cosa nostra.

L'altre dia de viatge per Euskadi, un senyor molt agradable amb va dir: que cada cual defienda lo suyo. I el senyor, tenia pinta de tot menys d'autoritari, però sap, perfectament, que si no ho defensen ells, qui ho farà? Ho farà el govern espanyol o francès? Em temo que no.

Jo vec molt, precisament, i ja que he vist el teu bloc, de Nietzsche, i en sóc un gran lector i admirador, però per mi, s'equivoca en moltes coses. Destruïr està molt bé, i fa falta, però també s'ha de construïr. Dir simplement, "sóc anti-tot" doncs no és la solució; a mi m'encanta la llengua, les tradicions, la música, la poesia, la literatura, i tot el gran llegat cultural que existeix tant a Catalunya, com a les Illes; i crec, que és legitim defensar-ho.

Com et dic, l'individualisme de l'anarquisme s'aproxima més al neoliberalisme del capital, que no pas el socialisme. On el que prima és l'individu: a mi m'importa que no m'obliguin a res, que jo tingui les meves coses, la meva play, el meu pis, etc. I que als altres els donin pel sac... És un resum, però és la idea, que xoca molt més, amb el socialisme, on el que prima és el benestar de la gent, i en resum del poble (i el poble implica coses com la llengua, la cultura, i el folklore).

Jo sincerament, admiro la Carme, per la seva lluita, perquè per exemple lluita molt més que jo, i m'està fent entrar ganes de tornar a lluitar més, i ara, veient-la a ella, miraré de tornar-me a implicar en moltes coses.

No és qüestió de dir, que si sóc millor o pitjor que els demés, jo mateix, tinc familia a Eivisa, i ells, són castellanoparlants únicament, doncs jo els estimo igual, i parlo amb ells en castellà, i punt i pilota, però si puc, els diré que haurien de fer l'esforç d'aprendre la llengua d'on viuen, al igual que li ho diré a l'alemany que tant sols parla alemany vivint a Mallorca.

No m'agraden ni els himnes, ni les banderes, ni les mans aixecades, ni les mans als cors, ni els reis per descomptat. Però m'agrada veure que la humanitat, és molt més que els egoismes de milions d'individus junts.

Apa, una abraçada.

Paco dijo...

No creo que a Carmen le importe que discutamos en su blog, creo que más bien al contrario, dentro de nada la veo que tendrá que abrir un foro ;).

Veo que nuestras posturas no son tan contrarios y supongo que te he malinterpretado, pero es claro que la lengua es una herramienta, y lo prueba su evolución hasta la aparación del patriotismo con las monarquias como medio de absorción de poder a la Iglesia (que se joda la iglesia ya que estamos xD) y el nacionalismo como medio de absorción de poder para la burguesia.

Y el anarquismos al que haces referencia es el que yo llamo NeoAnarquismo, que para mí, son cuatro niños pijos vagos que dicen ser anarquistas para pasar de todo y no trabajar y eso. El anarquismo al que me refiero es al de Bakunin, el de la CNT y el anarcosindicalismo, vamos al que de verdad defiende al movimiento obrero, pero con perspectivas actualizadas al contexto actual economico, social y al estado de esta tendencia minorizada y con una imagen manipulada (por 3 frentes: primero comunistas Stalinistas en la Guerra Civil, luego Franco 40 años pero este tuvo para todos, y por el neoliberalismo que este a tenido para todo y más) para que tan solo se vea a eso neoanarquistas, y de manipulación, creo que todos los que estamos en contra del cualquier aspecto del modelo actual sabemos mucho. El concepto de individualidad se refiere a una forma de garantizar el libre albedrio, de no convertirse en una masa uniforme, rojinegra y sin perspectivas propias, digamos que es un espacio donde cada uno dentro del respeto a los derechos y opiniones del resto de individuos puede ejercer su individualidad. Una de las virtudes del anarquismo es que cada comuna o nucleo lo aplica como quiere y con perspectivas diferentes, sin influencia de otras comunas, así un individuo incomodo en una podría marchar a otra que se aproxime más a sus ideas y a su concepción de la organización y el trabajo.

En cuanto a Nietzche no lo he leido mucho, fragmentos, pero ese de mi blog sin duda es el mejor, en el que básicamente dice "Señores, habeís hecho el tonto hasta ahora, y la prueba está en vuestra cultural que no hace más que producir infelicidad y restringit al ser humano", mas o menos como Marx, pero este con la Alienación Economica.

PD: si quieres hablar conmigo en privado: pacomc1@gmail.com

Alexandre Moreno dijo...

És indubtable, mal a molta gent molesti, que el nacionalisme contemporani, tant basc com català, neix de la burgesia i els intel·lectuals a finals del segle XIX i XX, per uns motius ben simples; abans, i com ara (malgrat a molta part de l'Estat es digui que no, que ens aprofitem de la seva riquesa) part de la burgesia i industrials catalans i bascos, es van adonar de què Espanya era un mal negoci. I això degut a un motiu molt fàcil, i és que la Revolució Industrial, on va entrar primer i de ple, va ser a Catalunya i el País Basc. Bé, això s'ha de reconèixer, i és un fet, l'independentisme no va sorgir de moviments obrers i socials, sinó burqesos i intel·lectuals (que llavors anaven lligats). Però el que no es pot dir, que hi ha gent que ho diu, és que tota la ideologia, tots els símbols, tota la història, se la van inventar. Això és mentir, simplement. L'altre dia llegia, que la Generalitat existeix des de l'any 1380, i que en Montilla és el president número cent trenta i pico (a estats units passen pel nº 40), com no oblidar, que el primer orguen democràtic de l'Europa post Crist va ser el Consell de Cent, per exemple.

Però bé, a mi particularment, em fa ràbia la utilització que encara avui dia es fa del catalanisme unit al poder econòmic, com per exemple es fa des de CIU, on ondegen estelades, i mai he sentit de boca seva que siguin independentistes (és una hipocresia fer-ho, que s'hauria d'aclarir), i on prima més el benestar dels seus amiguets, com els presidents de la Caixa, d'Abertis, de la Banca, etc. Que tot lo demés (la gent oblida, que a Catalunya, les autopistes, i moltes coses de pagament, no es van imposar des de Madrid, sinó que van ser els propis catalans i el propi Pujol).

Però jo entenc el sobiranisme, con com un fet en si, sinó com un mitja, per aconseguir una forma d'estat que Espanya per ella mateixa mai tindrà. Així doncs, sobiranisme no implica sols un fet nacional, sinó que implica República, estat laic, estat social i democràtic, i un estat que miri a Europa. Si ens hem d'independitzar i convertir en una nova Andorra, doncs sincerament, prefereixo continuar pertanyent a Espanya (és una opinió que molts catalans no comparteixen).

Sobre l'Anarquisme. Jo de molt jovenet, vaig llegir a Bakunin, i em va agradar molt, i durant molt temps, vaig compartir el seu mode teòric i ideològic. I si, l'anarquisme té l'error d'englobar a aquells que son uns "pijets" en el fons als quals els pares els hi ho paguen tot, i l'altre extrem, els que creuen que anarquisme és igual a desordre, a caos, a no treballar, i passar-se el dia bebent xibeca i fumant cigarrets del riure. És el gran mal de l'anarquisme, aquest, aquesta imatge.

Jo m'he equivocat al barrejar individu amb egoisme, o m'he explicat malament, existeix un procés psicològic, que es diu individualització, que vol dir adonar-se d'un mateix, sentir-se a un mateix, que és bastant important (als meus ulls), i que si per exemple, l'anarquisme, l'abracés, al parlar d'individu, seria genial.

El dissabte, vaig anar a una ruta guiada molt bona, a la meva comarca, i a una persona de fora, li vaig explicar, que el Berguedà (al ser rural i miner) va beure més de l'anarquisme, que del comunisme, durant la guerra civil, o que per exemple per les guerres carlines, Berga va ser carlina (encara que molesti a molta gent de Berga).

Als meus ulls, i és una visió arriscada, la guerra es va perdre per l'enfrontament entre l'Estalinisme i l'Anarquisme, per les aventures sobiranistes de territoris que en aquell moment no tocava, o per la desorganització dels republicans. Per mi, l'Esquerra, sempre s'equivoca quan li arriba l'hora de crear algun projecte o país (per mala sort).

Sobre Nietzsche: doncs bé, és una lectura que val molt la pena. Jo et recomano que facis una cosa: que llegeixis primer l'última obra (encara que sembli erroni fer-ho) Ecce Homo, una lectura fàcil, i que et permetrà entendre la visió i obra de Nietzsche. I que llavors et llegeixis "Així va parlar Zaratustra", que és filosofia, però no és difícil de llegir, doncs és en prosa, perquè si t'aventures a algun altre llibre, potser se't farà pesat.

Per mi, ell, Nietzsche, posa i crea les bases del que ha de ser la nova filosofia, i com et dic ell ho destrueix pràcticament tot lo establer. I bé, la nova filosofia, simplement (encara que és complex) hauria de crear a partir d'ell, perquè com et vaig dir, s'ha de crear també.

Apa, una abraçada!