Ha aparegut immersa en un somriure. Sí, me l'ha contagiat, però he sabut controlar els nervis movent les mans i accelerant el cor. Hem sabut parlar, i també mirar-nos les paraules, i tot i que els ulls eren els qui transmetien, eren els cossos els que sentien. Han estat suficients lletres, una finestra i el nostre interès, tot reduït a un mínim espai de temps, per a causar tensió en les nostres ganes de sentir-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario