Páginas

domingo, 8 de marzo de 2009

8 de març de 2009, 75 anys reivindicant

Lectura del manifest a la manifestació:

video

El 8 de març de 1934 un grup de dones d’esquerres celebraren per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a les barriades de Son Cos, Es Rotlet i es Molinar de Palma. Reivindicaven “a treball igual, salari igual, junt amb els drets polítics i socials”.

Avui 8 de març de 2009, 75 anys després, malgrat l’increment de dones dins del mercat del treball i de que les dones estem avui molt millor preparades que les de fa algunes dècades, a pesar de que les dones arribem en més número que els homes a la universitat, finalitzem abans els estudis i obtenim millors resultats, la realitat demostra que som nosaltres, les dones, les que patim la discriminació laboral i tenim més dificultats per trobar feina. Les que accedim als llocs menys remunerats, als de baixa qualificació i als treballs a temps parcial. Som les que patim la discriminació salarial, pel sol fet de ser dones, rebem salaris inferiors al dels homes en llocs d’igual categoria.

Som les dones les que sofrim la violència, especialment l’assetjament sexual i l’assetjament per raons del nostre sexe dins l’àmbit laboral.

Som les dones les que patim la crisis. Les taxes de atur femení són més elevades que les dels homes.

Som les dones les que tenim que conciliar la vida laboral i familiar, i com a conseqüència la realització de jornades interminables, renuncia a llocs de feina per no poder conciliar i un llarg etc...

Som les dones les que tenim més perill d’exclusió social, especialment les dones immigrants.

Som les dones les que formem la major part de les famílies monoparentals, o millor dit monomarentals, i sofrim problemes econòmics, insuficiència de guarderies i d’atenció a persones dependents.

Som les dones les que patim la segregació horitzontal, que segueix estan present en els treballs clarament feminitzats i d’altres masculinitzats, ho demostra el fet de que el 40% de les dones treballem dins la sanitat, l’educació, l’administració pública i l’hoteleria i menys d’un 30% ocupa llocs de responsabilitat.

La conclusió a la que arribem amb tots aquests factors és que les dones concentrem tots els indicadors que es poden integrar en la definició de precarietat laboral.

Per eliminar tot tipus de discriminació de gènere, hem de rearmar la consciència crítica per detectar els mecanismes que perpetuen les desigualtats. Es necessari trencar els estereotips que impregnen la nostra societat i obrir-la per aconseguir la igualtat de condicions i de drets per a tota la població. Considerem del tot necessari educar en igualtat als nins i nines, als joves, a les famílies, a l’escola a tota la societat en general. Tan sols així aconseguirem viure dins una societat plural, tolerant, més justa i igualitària.

PER AIXÒ AQUEST 8 DE MARÇ, 75 ANYS DESPRÉS, SEGUIM LLUITANT I REIVINDICANT ELS NOSTRES DRETS.

Text extret d'AMI Calvià

2 comentarios:

Tammy Suárez dijo...

Muy revolucionario el texto, pero la verdad es que estos datos dan escalofríos. Nunca llegaré a entender como podemos seguir siendo tan neandertales en cuanto a sociedad.

Besos nina!(K)*

Tammy Suárez dijo...

Primero de todo, disculpas si te he ofendido con el comentario, es una actitud muy homófoba y no la comparto. Aún así, en su momento ya publicaré otras entradas en cuanto a la homofobia y la xenofobia.

Por lo demás, la gente olvida que es manifestarse y para que sirve, piensan que es sólo un dia más en el que hay que felicitar a la mujer por el hecho de ser mujer.

Gracias por comentar y leerte el relato, me alegro de que te gustara!


Besitos nina, cuidate(k)*