Páginas

miércoles, 29 de abril de 2009

Blocs i blocaires!

Ja fa molt de temps que hi penso en aquesta entrada, però sempre hi havia una altra cosa que fer, o simplement m'hi ficava dins d'aquest mon dels blocs i no ho deia en veu alta. Sí, perquè vull parlar d'aquest bloc, dels vostres blocs, de tots els blocs. Quan parlem d'ells, parlem de persones. Si ens interessa el que llegim, ens interessa ni que sigui una mínima part de la persona que ho redacta dia a dia. Tracti del tema que es tracti, o sigui la cançó que sigui la que trobem i escoltem dins del bloc, el que fem és conèixer una part de la persona que n'hi ha al darrere. Quan s'aconsegueix arribar mitjançant lletres, música, imatges, als lectors, significa que ens unim a ells. Aquesta finestra és un cúmul de sensacions, explicacions, opinions, debats, sentiments, empipaments també, pot ser tot, perquè surt de dintre nostre. Pot ser una mirada, pot ser una caiguda, pot ser una notícia, pot ser fins i tot un color, pot ser un mirall, pot ser aprenentatge, pot ser reflexions, pot ser coneixement, humor, lluita, alegria, de vegades arriba a ser-hi només una web, però aquí estem tots a la mateixa alçada, tots tenim que dir la nostra, mirem per nosaltres, ens comportem de manera individualista, cercant dins del nostre cap, del nostre cor, o ni que sigui cercant al nostre voltant, però amb la intenció d'unir-nos al món d'una manera equilibrada. Sabent que les nostres lletres van dirigides al col·lectiu. Aquí es pot escollir. Aquí trobem sinceritat. Perquè fins el que vol enganyar ens és sincer perquè ens diu que és un mentider.

Amics, és increïble, aquesta finestra em permet agafar afecte a d'altres persones perquè ens comuniquem. Aquesta finestra ha fet possible que em comuniqui amb els amics dels meus amics. I també que els meus amics, alguns que ni tan sols s'han dirigit mai la paraula, hagin tingut complicitat ni que sigui només en un tema en concret. Ens podem comunicar amb gent que es troba a molts quilòmetres de nosaltres. Gent nova. O gent que hi era abans.

Aquesta finestra ens permet ser, quan escrivim (destaco quan escrivim, perquè és molt millor tractar amb la gent, però quan escrivim...) ser una mica més humans.

Aquesta finestra ha fet que pugui comunicar-me amb mi mateixa.

Salut!


P.D: Rafi, ahir em vaig oblidar de fer-ho. Ho sento. Per cert, hauries de pensar en fer un croquis per totes les relacions blocaires que hem compartit, com el croquis de n'Alex, n'Emma i nosaltres. =) T'estim feo.

7 comentarios:

Anzili dijo...

Si, és un món curiós, que permet anar coneixent molta gent. Com si no parlaria amb una mallorquina jo i tu amb un berguedà?

És bo, el conèixer!

Una abraçada!

pitusa38 dijo...

Hola Carmen!!! qué profunda entrada xD, es muy cierto lo que resaltas, en cada blog hay una parte de su escritor, jejeje, yo me estoy dando a ver demasiado, jajaja, ya me entiendes...
Un beso ;)

pitusa38 dijo...

ahhhh!!!! se me olvidaba, me alegra que te haya gustado mi última entrada, ya te dije que estaba calentando motores, espero no defraudarte en próximas jeje
MUAKSSSSSS

Paco dijo...

El blog solo es una mínima parte de lo que comentas, que se llama internet. Internet es lo más parecido a una utopia social: todo el mundo expresa su opinión, nadie le reprime y sobretodo el apoyo mutuo que basta entrar en cualquier foro para verlo. El único inconveniente, los hackers y trolls, pero los unos con un buen cortafuegos y no teniendo datos comprometedores y los otros ignorandolos pasan a ser inofensivos, puediendo disfrutar así de mayor red. El poder se da cuenta y lo quiere parar (Italia, las descargas, el canon y demás) pero es evidente que no lo van a conseguir sino eliminando directamente internet.

Rafi dijo...

Holaaa!
Al final te contesto ahora mientras Pedrito se viste.
El mundo de los blogs también me está ayudando a conocerme a mí, como has dicho, pero también a practicar y mejorar mi escritura y de dar rienda suelta a mi imaginación. Esto último siempre lo hago, pero es genial poder traspasar cosas del papel a un blog donde poder compartirlo con tus lectores.

Y en cuanto al croquis, ufffff! Creo que tardaría una tarde entera en hacerlo! jajajajaja
Si eso, cuando vuelva quedamos un día los dos y lo hacemos juntos. ¿que te parece? :D

Un besito molt gran!
Muaks!

Pere Blanco Sànchez dijo...

Ei Carmen!
Cert, els blocs ens permeten mostrar la nostra opinió. I el més important, poder compartir-la amb alguns lectors.

Tinc una nova entrada!

1peto.

PERE.

Tammy Suárez dijo...

Hola Carmen! Ya he contestado en mi blog, te lo pongo aqui para que lo leas:

Entiendo tu postura, y alomejor no me he explicado del todo bien, pero la comparto. Está claro que gustarte el fútbol y estar de acuerdo con todo lo que conlleva son cosas completamente diferentes, pero lo que quiero destacar es la gente que es fanática hasta la muerte y que niega estas connotaciones por el hecho de que el futbol es futbol y es intocable.

Gracias por tu opinión y perdona si te he ofendido, para nada pienso que los fans de cualquier deporte sean tan inútiles como quienes tienen el chiringuito montado.

Un beso!


Ah, y muchisimas gracias por el comentario en el último relato! Me alegro de que te haya gustado:) Pronto subiré la continuación, que tengo el primer cap completo.