Páginas

martes, 21 de abril de 2009

Disfressa de persona

Miro el verd que penja de les reixes. Està borrós. I està borrosa la meva mirada. Nuesa, l'aigua balla al meu cos mentre intento aclarir el límit que separa els colors dels objectes que n'hi ha rere la finestra. Però continuo aquí, intentant desxifrar el meu futur i cridant que ja me'n vaig. Però és un crit que no s'escolta; de seguida tornaré a disfressar-me de persona i deixaré el despullament cridaner que m'ha omplert de llibertat.

4 comentarios:

Anzili dijo...

Iep companya de cognom!

M'ha agradat molt l'escrit.

"Disfressa de persona", és una bona idea, per aprofundir en ella, sense dubtes. Quants de nosaltres ens disfressem de persones cada dia? A vegades costa oi? Bé, a mi em costa un munt, almenys, o més aviat me'n he oblidat, que és diferent... O he d'aprendre a fer de nou.

M'alegro de trobar aquest bloc companya, m'agrada veure el que dius, des de les balears. A vegades em desenganyo, i en sento de molt
grosses, de molts llocs.

Una abraçada molt gran.

Àlex.

Tammy Suárez dijo...

Yo también disfruto con la ducha, un lugar donde ser tu sin complejos ni ataduras, pero tristemente solo puedes estar unos minutos al día...


Es curioso, una vez soñé que mi cama era una bañera llena, y dormía allí todas las noches, en el agua. ¿Qué crees?¿Complejo de sirena, o ansias de ser una misma?


Un petonet, poetessa filosòfica!

Paco dijo...

A la mierda el pudor, no hay nada mejor que ir en pelotas por la casa, eso sí, ventanas cerradas que hay vecino/as (sobretodo vecinas mayores) muy aburrido/as que no le importaré analizarte ya sea para reirse o para cosas que mejor no imaginar. Por cierto la ducha es el mejor sitio para pensar, si dudas, ducha y cuando salgas ya sabrás la respuesta. también depende el problema sino todos seríamos brillantes científicos.

Pere Blanco Sànchez dijo...

Eii! que tal Carmen! estic viu, però porto uns dies de molta feina amb el batxillerat i poca inspiració! aniré passant!

1peto. gràcies!

Pere.