En apagar els llums de la raó
no puc evitar pensar que vaig fer-ho tot per venjança.
Una venjança contra mi mateixa,
contra mi per tu.
Com si dins meu et recreassis
i allà pogués barallar-me amb tu.
Sento que cerco aquesta repulsió
per a no necessitar oblidar-te.
I me ric.
Com si jo volgués oblidar-te...
Quina estupidesa!
Però, saps què? Oblida'm tu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario