Páginas

viernes, 24 de octubre de 2008

Absurd oblit

En apagar els llums de la raó no puc evitar pensar que vaig fer-ho tot per venjança. Una venjança contra mi mateixa, contra mi per tu. Com si dins meu et recreassis i allà pogués barallar-me amb tu. Sento que cerco aquesta repulsió per a no necessitar oblidar-te. I me ric, com si jo volgués oblidar-te... Quina estupidesa!

Però, saps què? Oblida'm tu.

No hay comentarios: