Páginas

martes, 14 de octubre de 2008

Acontentada

Per Àngels.
Correcció de mots.
Privilegiada, eufòrica, gran, alegre.
Acontentada, gràcies.

No tinc el plaer de poder començar ni acabar la meva entrada amb l'adjectiu contents. Així acaba la magnífica novel·la
Plaça del diamant, la què tornaria a llegir una i altra vegada i què vaig llegir al curs passat, i què tornaré a llegir aquest curs. Avui he pensat molt en aquest mot en si, en aquell final que na Mercè (disculpeu les confiances) va escollir. Aquest adjectiu suporta molt més que un simple i efímer moment d'alegria, és el reflex d'un estat d'ànim, és l'arribada a un cim, és el sentiment de la satisfacció, una satisfacció que ve donada per les teves pròpies mans, una lluita diària, o per atzar, el que et dóna la vida i que tu adaptes al teu constant anar i venir, el que tu adoptes i eduques per viure el teu dia a dia. Es tracta de no cercar una altra cosa més a part del que tens, sinó de millorar-lo i conviure amb allò. Estar content no és un núvol passatger, sinó que és la claror que es veu en arribar a la fi del camí que has anat construint, així com aconseguir una primera fita, o ben bé podria ser-hi arribar a la meta última. Podem estar alegres ja que aquesta neix d'una satisfacció de l'ànima que pot tenir lloc en qualsevol moment com a conseqüència de plaer momentani; i fins i tot podem tenir la falsa impressió d'estar contents, que es sol sentir a un dia sense cap embolic aparent o també que es confon amb una alegria que ve de la mà de persones que ens estimem, de trucades inesperades i carregades de bones notícies o de trucades, simplement, que no esperàvem. Així doncs, prendre la decisió de dir o no aquest adjectiu comporta la gran anàlisi del teu estat d'ànim i de mirar el camí que has deixat enrere, així com el present que t'envolta. A mi, molt freqüentment, els meus sentits m'enganyen, em fan sentir, dins de la meva concepció de l'alegria i contentació, contenta quan en realitat només sento alegria. Puc dir que en aqueixos moments no estic contenta, però sí que hi estic acontentada.

Ho estic. És cert.

1 comentario:

paco dijo...

Ni yo podria haber hecho una sintesis tan exacta de lo que es estar contento y lo que representa. Yo como persona dada a comerme la cabeza y a intentar entender lo que me pasa a mi y a mi entorno, he de que mi conclusión sobre la alegria y lo que es estar contento, es sencillamente el momento en que estas con la gente que aprecias y quieres. En ese momento lo demas da igual por que te sientes fuerte. A veces tengo mono de eso, por que cuando estoy solo soy un poquito debil XDD.

PD: Que profundo me ha kedao

Besos!