Páginas

lunes, 2 de marzo de 2009

Eleccions Galícia i Euskadi

A Galícia -Galiza- ha arrasat el PP, malauradament, d'això no n'hi ha dubte. Així, el PP de Galícia tanca la successió d'en Fraga i aquest podrà deixar-nos el seu bon llegat. Sort tenim que podem dir que el Sr. Fraga ens deixa, o al manco que nosaltres el deixem a ell de banda. Això sí serà un gran canvi. Llavors, dins dels resultats bolcats cap a la dreta, confiem que Galícia i a hores d'ara, l'oposició esquerrana, socialistes i nacionalistes, continuïn lluitant per ficar les seves idees dins de la societat: ara, aquesta és la feina per fer.

A Euskadi -Euskal herria- tot ha passat d'estar clar a obscur. M'explico. En un principi, i des d'un punt de vista de votacions, el nou lehendakari hauria de ser n'Ibarretxe, que, evidentment, ha guanyat les eleccions per votacions, però que, possiblement, no podrà governar. Així, estem esperant, impacients afegiria, què decisions prendrà en Patxi López, qui ha portat el PSE al poder i ha fet que pogués optar a governar.
D'entre les seves possibilitats més clares, i aquí és on vull arribar, trobem l'opció que PSE sumi amb el PP i amb UPiD per governar en majoria absoluta. Sincerament, tot i que aquesta decisió afecta directament a governar o no governar el, avui dia, País Basc, em sembla depriment i totalment increïble que l'esquerra pugui pactar amb la dreta. No ens enganyem, tot i que potser és cert que dins que el poble basc, en majoria, sigui nacionalista, necessiti un canvi i que en Patxi López seria la millor opció, tot i que hem de tenir present que no totes les decisions les pren ell, sinó que, com tot, és el govern central qui decideix, com també ho farà en aquesta decisió encara que hem escoltat diverses vegades que ell serà qui decideix (potser s'ha oblidat dir que decideix des de Madrid), no crec en absolut que sigui raonable, lícit, que l'esquerra i la dreta pactin. Imaginau-vos quina mena de lehendakari seria en Patxi defensant idees socialistes i havent de tenir presents les condicions peperes, que en cap cas, o mínimament, seran compatibles amb l'esquerra. D'aquesta manera, tot i que diuen que han d'oblidar els fonaments dels partits per a poder fer el canvi promès al país basc, precisament, per ell mateix, i que serà una decisió momentània, això no té cap sentit.

I si no, per favor, explicau-me, oblidant ara que el nacionalisme basc és evident i que el recolzo, però hem de ser conscients que el canvi potser és necessari, no nego que no sé quin hauria de ser el canvi, -socioconvergència, un altre representant del PNV?? No ho sé-, com és possible que l'esquerra i la dreta, encara que sigui instantàniament, caminin per un mateix lloc?!?!? Jo no ho veig gens clar. Si fos una votant basca del PSE em sentiria decebuda. I per altra banda, també ho puc utilitzar per dir dos punts que de vegades ens evidencien: en primer lloc que el socialisme espanyol és més de centre que d'esquerra, i en segon lloc, que pel poder tot s'hi val.

I després trobem el PP que es creu decisiu quan ell serà la marioneta del joc. Potser aquesta frase ha estat la postdata de l'entrada, però la he trobat necessària!

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Mis primeras elecciones y m siento como si mi voto si hubiese tirado a la basuraa :(
pff....








t'estim i lluita pel que vols!!




yira...

Carmen López dijo...

Yira!! amor!

no pensis que el teu vot no té valor! sí que el té!

ara cal que practiquis el socialisme! jo sé que tu ets d'esquerra ni que sigui inconscientment! així que... a tope!!

t'estim!! i gràcies!

Carmen López dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

Me hace gracia ver que en tiempos de elecciones todo el mundo hace quinielas sobre estos temas. Lo evidente es que el nacionalismo vasco esta estancado y en crisis. También es evidente que España está estancada y en crisis, y no me refiero a la super crisis economica.
Lo más evidente evidente es que el socialismo español no es socialismo desde el momento en que defiende un modelo capitalista, lo que significa que el psoe tiene de socialista el nombre, sino serian de ideas marxistas. Y lo que es aun más evidente, es que lejos de ser de izquierdas son de centro como bien indicas, pero eso en cierta parte responde al miedo que se le tiene a la reacción de la derecha por circunstancias, en parte también a que el rey le gusta escribir mas con la mano "diestra" y que han descubierto que en el centro se consiguen más votos.
Pero esta situación tan extraña en la politica española, responde a sus extrañas circunstancias ideoligicas de divergencia extrema y al estancamiento de todas las ideas menos las de derechas que se mantienen claras y fuertes por su unión fraguada en la repulsa y desprecio a la izquierda.

PD: el pacto psoe-pp en el país vasco seria aceptado por los peperos con tal de que no gobierne el otro.

Pere Blanco Sànchez dijo...

Tot per un mateix objectiu que és Espanya, el PSE i el PP són capaços d'unir les esquerres i les dretes. Tot per salvar Espanya dels nacionalismes. Als dos partits, per damunt de tot, els hi interessa la unitat d'Espanya.

Aquest fet no ha de influenciar en res. Ha de servir perquè el nacionalisme prengui més força.
Això mostra que el camí és llarg, però no per això ens hem de fer enrrera. Tot continua. Tot és possible! ;)

1peto.

Pere.