Opressió dins meu. Fluids. Calor i termòmetres impregnats d'alts graus.
De vegades se'm fa fàcil interpretar la malaltia física com a representació de l'esperit. Sovint m'ocorre que en dies de baix rendiment mental, així com angoixes, pensaments fora de lloc, aïllaments involuntaris, tendència a fugir del que vull, interpretar paraules mitjançant diccionaris d'ànims, treure somriures sota un nerviosisme puntual, deixar de banda com estic per fer el paper de som així, la malaltia física m'envaeix. No arribo a entendre si potser és un bon joc de distracció, perquè en tan agradables ocasions, el que faig és no fer. Però, per altra banda, podria ser un joc de teatre, en què cada pensament continu i intermitent, depenent del seu grau d'influència, em doni un cop a esquena per a sentir els mots d'acció.
En mirar-me al mirall he vist una altra persona, una que ara s'amaga i que un dia va ser lliure. I és que en la desesperació de la malaltia, per què no jugar a ser una altra? Físic o psicològic? Què importa? Tot va lligat. Sota el somriure permanent que dono a conèixer, i que vos he donat avui, s'amaga una nina, la nina d'ulls trists.
1 comentario:
Leyendo tu texto no puedo evitar entender ese sentimiento que expresas como los ojos tristes.
También leyendo tu texto me enorgullece ver la capacidad de expresión que tienes y como dotas de sentido cada frase que dices. Me encanta la última frase... parece el fin de una triste história de cuento.
Aprovecho para decirte que ayer viernes me pasé por Natural y no estabas... fué sobre las 5 menos algo y me dijeron que entrabas a las 6. Mecachis!!
Cuento contigo para la cena del viernes, no?
Besos!
Publicar un comentario