Plou desgràcia(II), avui.

"Els teus mapes mentals tenen dibuixades les línies de la llibertat
que et conduiran allà on tu vulguis".
Tribut a les persones que em coneixen.

Estic farta de mi mateixa. S'han acabat les lamentacions, l'enyorament, el pensar, el fer voltes, el contemplar parets cercant respostes a preguntes inútils, a dubtes passatgers. És hora de fer-se gran. Vull abandonar el vici de refugiar-me en una ment petita davant els problemes. Tinc ganes de donar-li importància al fet que cregui que és important l'aprenentatge, l'educació. Tinc ganes de riure sense pensar que ningú no està mirant el que sóc. Li donaré valor a les coses importants, a allò que té perspectiva i sentiment personal.

Només aquella persona que em conegui de veres podrà saber si, dins d'aquesta lluita i aquesta normalitat, estic feliç o triste. Sigui com sigui, jo estaré fent. Demà, tornaré a ser-hi aquella d'abans del nadal. Ho promet.

Avui, sí. Torna a ploure. Sort tenim que el cel no plora.