Tribut a la vida

Hem agafat el costum de viure sense pensar en la vida. No crec, ni tan sols d'una manera figurada m'atreviria a dir-ho, que viure sigui només respirar.

Aquesta reflexió, potser conclusió encara que ho dubto, ha arribat a les meves mans gràcies a les casualitats que et porten de nou a un terreny oblidat per voluntat pròpia i que et fan arrossegar-te per terres mentals que deixares darrere de muntanyes quan et donares a l'exili, i vares començar a trepitjar geografies senceres de supervivència i independència racional. Sí, records que millor són oblidar-los. Parlo de moments d'importància vital. Conec ja molts de sistemes per a aturar el temps en un segon determinat, conec les eines que es necessiten per a transportar-se en el temps i esborrar de la ment el temps intermedi, conec diferents sistemes de cridar l'atenció, conec diverses metodologies per burlar-se de la mort. Jugar amb el temps, aturar-lo quan un vol, jutjar la vida sense haver-la viscut són continues batalles de les depressions amb accions negatives, opressores, amb persones que creuen que la vida no val res. Tenen l'immens valor de deixar-la escapar, el valor de no haver-la pogut gaudir, tenen el valor de donar-li esquena, tenen el valor, estimats lectors, d'aturar-la. Quan cada un d'ells cau en l'engany del prejudici, de jutjar sense conèixer per a entendre'ns, no s'adonen de la ignorància que recau en el seu poder de decidir. No sé pas que l'haurà pogut passar a aqueix noi que he vist penjat des coll sobre un llençol tan llarg com la diferència que n'hi havia des del tercer fins al primer pis. Incrèdula. No fa ni un any que ja havia aprés a ignorar la ignorància, fa mesos i anys que domino, en la sapiència, en la vista i en el sentiment, l'art de matar la vida. I un altre cop, la vida em torna a mostrar i a demostrar, que viure no és només respirar. Podem estar, no estar o desaparèixer, però el que no podem fer és decidir deixar d'existir. I tan convençuda estic, que ho afirmo perquè reitero en la idea i en la proposta de demanar, per favor, que facin amistats amb la vida; ella viu, i nosaltres ens dediquem a disfressar-la de mala persona.