Aquest Delgado és un individu que aspirava (i crec que encara ho fa) a manar al PP de les Illes. Odia el català (com els seus companys) i a més diu que el balear és diferent del català (això els seus companys de les Illes no s'atreveixen a dir-ho, a diferència dels peperos valencians). Com que pot ser interesant, i fins i tot divertit a estones, ací ho teniu per si voleu llegir-ho:
HA DE FILAR MÉS PRIM, SR. DELGADO
Sóc eivissenc, valencià d’origen i resident a Mallorca. No sóc filòleg, com tampoc no ho és el Sr. Delgado, però tinc el certificat de capacitació (expedit pel Govern Balear quan manaven els seus) per ensenyar als instituts de secundària en llengua catalana (la pròpia, segons el nostre Estatut, de les Illes Balears) i el certificat de grau superior de coneixements de valencià. Per a mi, per a totes les universitats del món i pel Tribunal Superior Valencià de Justícia, que s’ha pronunciat en diferents sentències tot remetent-se a allò que diuen les autoritats acadèmiques, es tracta de la mateixa llengua, amb diferents denominacions legals. Però si el Sr. Delgado em vol atorgar un miraculós do de llengües, doncs encantat de la vida. Després de llegir atentament les propostes d’aquest aprenent de lingüista, voldria fer-li les següents observacions:
a) Enlloc ens diu si la seva famosa enquesta està feta a una mostra de l’univers de catalanoparlants (o llengobaleàricparlants o com li vulga dir) de les Illes Balears. Amb quin criteri pot contestar una persona que no parla la llengua pròpia de les Illes si aquesta és catalana o no? És com si a mi em pregunten si el txec i l’eslovac són la mateixa llengua, pregunta davant la qual hauria de confessar que no tinc ni la més remota idea.
b) Una enquesta que indueix cap a determinades respostes és una enquesta viciada i inútil pel coneixement de la realitat social (tot i que pot ser molt útil per fer demagògia). L’enquesta del Sr. Delgado ha barrejat les preguntes sobre l’entitat de la llengua i la seva denominació. Per a que aprenga com d’ha de fer: una cosa és preguntar-nos als que parlem la llengua pròpia de les Illes si aquesta és la mateixa que es parla a Catalunya i al País Valencià, i una altra és preguntar-nos sobre quin ha de ser el seu nom. Per cert, que una cosa pot tenir més d’un nom, doncs tothom sap que “aigua” i “H2O” és el mateix.
c) Si prospera la seva proposta, quin ens normatiu vetllarà pel correcte ús de la llengua? Com que la UIB no crec que li segueixca el joc, farà una acadèmia on l’únic títol exigible per ingressar serà una etiqueta d’anís “El mono”?
d) La seva política lingüística, s’aplicarà també a l’espanyol? M’explique: serien oficials només el mallorquín, menorquín y ibicenco, és a dir, les modalitats de la llengua espanyola pròpies de les nostres illes (l’espanyol, com totes les llengües del món, també té dialectes) o també es consideraria oficial l’espanyol de Burgos o de l’Argentina? Crec que quan parlem de la llengua que realment l’importa a vostè, l’espanyol, ja no és així. En aquest cas si que té clara la unitat de la llengua, que per art de màgia ja no és una imposició i es converteix en quelcom lògic i elemental. Allò tan bonic de los trescientos millones encara que fent trampa i comptant gent que només parla maia o quítxua.
L’únic conflicte lingüístic, i aquest real, que hi ha a les Illes Balears i Pitiüses és la progressiva substitució del català per l’espanyol, que conduirà cap a la llatinització de la nostra llengua si tots plegats no fem alguna cosa. Alguna cosa que no siga embolicar la troca com fan vostè i els seus acòlits, que ni parlen la nostra llengua, ni l’estimen, ni l’estudien, ni els interessa més que com a instrument per fer bullir l’olla aprofitant-se de la bona fe d’alguns. I un consell per acabar: file més prim, Sr. Delgado, faça com els seus companys de partit, que en el fons volen el mateix que vostè, però són prou cínics com per no aparèixer públicament com uns analfabets funcionals. De res.
Sóc eivissenc, valencià d’origen i resident a Mallorca. No sóc filòleg, com tampoc no ho és el Sr. Delgado, però tinc el certificat de capacitació (expedit pel Govern Balear quan manaven els seus) per ensenyar als instituts de secundària en llengua catalana (la pròpia, segons el nostre Estatut, de les Illes Balears) i el certificat de grau superior de coneixements de valencià. Per a mi, per a totes les universitats del món i pel Tribunal Superior Valencià de Justícia, que s’ha pronunciat en diferents sentències tot remetent-se a allò que diuen les autoritats acadèmiques, es tracta de la mateixa llengua, amb diferents denominacions legals. Però si el Sr. Delgado em vol atorgar un miraculós do de llengües, doncs encantat de la vida. Després de llegir atentament les propostes d’aquest aprenent de lingüista, voldria fer-li les següents observacions:
a) Enlloc ens diu si la seva famosa enquesta està feta a una mostra de l’univers de catalanoparlants (o llengobaleàricparlants o com li vulga dir) de les Illes Balears. Amb quin criteri pot contestar una persona que no parla la llengua pròpia de les Illes si aquesta és catalana o no? És com si a mi em pregunten si el txec i l’eslovac són la mateixa llengua, pregunta davant la qual hauria de confessar que no tinc ni la més remota idea.
b) Una enquesta que indueix cap a determinades respostes és una enquesta viciada i inútil pel coneixement de la realitat social (tot i que pot ser molt útil per fer demagògia). L’enquesta del Sr. Delgado ha barrejat les preguntes sobre l’entitat de la llengua i la seva denominació. Per a que aprenga com d’ha de fer: una cosa és preguntar-nos als que parlem la llengua pròpia de les Illes si aquesta és la mateixa que es parla a Catalunya i al País Valencià, i una altra és preguntar-nos sobre quin ha de ser el seu nom. Per cert, que una cosa pot tenir més d’un nom, doncs tothom sap que “aigua” i “H2O” és el mateix.
c) Si prospera la seva proposta, quin ens normatiu vetllarà pel correcte ús de la llengua? Com que la UIB no crec que li segueixca el joc, farà una acadèmia on l’únic títol exigible per ingressar serà una etiqueta d’anís “El mono”?
d) La seva política lingüística, s’aplicarà també a l’espanyol? M’explique: serien oficials només el mallorquín, menorquín y ibicenco, és a dir, les modalitats de la llengua espanyola pròpies de les nostres illes (l’espanyol, com totes les llengües del món, també té dialectes) o també es consideraria oficial l’espanyol de Burgos o de l’Argentina? Crec que quan parlem de la llengua que realment l’importa a vostè, l’espanyol, ja no és així. En aquest cas si que té clara la unitat de la llengua, que per art de màgia ja no és una imposició i es converteix en quelcom lògic i elemental. Allò tan bonic de los trescientos millones encara que fent trampa i comptant gent que només parla maia o quítxua.
L’únic conflicte lingüístic, i aquest real, que hi ha a les Illes Balears i Pitiüses és la progressiva substitució del català per l’espanyol, que conduirà cap a la llatinització de la nostra llengua si tots plegats no fem alguna cosa. Alguna cosa que no siga embolicar la troca com fan vostè i els seus acòlits, que ni parlen la nostra llengua, ni l’estimen, ni l’estudien, ni els interessa més que com a instrument per fer bullir l’olla aprofitant-se de la bona fe d’alguns. I un consell per acabar: file més prim, Sr. Delgado, faça com els seus companys de partit, que en el fons volen el mateix que vostè, però són prou cínics com per no aparèixer públicament com uns analfabets funcionals. De res.
Raimon Bono i Iranzo
Filòsof i Politòleg
No hay comentarios:
Publicar un comentario