Jo mateixa

Veus el que veus, però, creus el que creus.

Fragment de Tens el que tens de Lax'n'busto

Guerrera. Així em defineixen alguns. Però no sorprèn la definició en si, sinó el to amb que em defineixen, com si fos res nou, com si m'acabessin de conèixer i no sabessin que m'agrada lluitar per certs conceptes ideològics, no només oralment, sinó amb la pràctica. I on estava mirant jo? Potser aquesta és la causa que jo mai m'hagi obert, o simplement que ells no m'hagin deixat obrir-me. Potser és normal que ara comencin a adonar-se qui sóc. Hem de tenir en compte que jo, sobre els temes que ja coneixia, pensava igual que ara, però amb la diferència que ara els puc entendre millor, els puc assimilar i parlar sobre ells. O, si vull ser honesta amb mi mateixa i d'una vegada per totes deixar de excusar-los, defensar-los, potser simplement no han volgut conèixer-me.

I pensaràs que tornaré a plorar? No. Mireu, en un any, i dic un any perquè precisament ha estat aquest, he sabut entendre que em molestaven perquè no discutien les ideologies, les idees, els bàndols, sinó que discutien la meva persona. Què volen? Ridiculitzar-me? Canviar el meu pensament? Jo continuo al seu costat i sé què en pensen. No és això respecte i estimació?

Respecteu la meva persona.