Som el que fem. Sempre he defensat aquesta postura, i és que una persona pot dir moltes coses, però si no actua, tot continua igual. Però també cal mirar des d'un altre punt de vista: l'actuar malament. Amb la diferència que això són fets concrets i els altres es corresponen amb els nostres conceptes definitoris.
Així, després d'haver-hi actuat sense acció, passivament, amb irresponsabilitat, esperant i somiant un futur sense haver treballat el present, després d'haver actuat malament, no és moment de lamentacions. És fàcil enfadar-se amb la humanitat, amb un mateix, queixar-se i seure's a un sofà capbaix, amb el dit al pensament creient que demà tocant no sé quin botó tot haurà passat. No, aquesta no és l'actitud. Una vegada ja s'ha acabat d'actuar malament, bé es pot començar de zero o bé cercar solucions, però no n'hi ha dubte que s'han de pagar les conseqüències.
Jo les estic rebent.
1 comentario:
Uno recoge lo que siembra, es una realidad tan verdadera como la vida misma. Algunos lo llaman dios, otros karma, y otros, destino. Otros sencillamente les da igual. Pero lo cierto es que a todos nos llega el momento de que nos pasen la factura. Supongo que en el fondo cuando escojemos una postura o una acción concreta, sabemos si es buena o mala, y en el caso de que sea esta última, un atisbo de conciencia se nos queda alerta, esperando el momento en que una mala decisión nos traiga lo que nos merecemos.
Todos herramos, todos pagamos. Así de simple.
Besitos y suerte con tus examenes!
Publicar un comentario