Vides creuades

Entre trocets de vida jo t'hi he trobat,
tants pensaments alhora hi han coincidit,
tanta existència i tanta presència,
tants buits i absències i vas i apareixes.

Fragment de Perdut de Lax'n'busto.

A bon dematí, a hores en què perfectament podria estar dormint, m'ha arribat un missatge al mòbil. Em vaig pensar que era publicitat fastigosa de la meva companyia, com moltes d'altres vegades, però no. Em va sobtar, no era casualitat, no coincidia amb cap pensament concret, no va ser ni tan sols negatiu, encara que tampoc positiu. No ha estat d'una d'aquelles persones que són a la teva vida mig desaparegudes però que en qualsevol moment pot aparèixer, no. Més bé, és una persona que no apareix mai i està totalment desapareguda. Però no obstant això, les obvietats no sempre ens són obvies, doncs potser jo sempre m'ho havia figurat des d'una opinió subjectiva i aquesta persona em du més en el cor que mai. Però, tampoc no m'he d'enganyar, és clar, el missatge era interessat, no negativament ni despectiva cap a la meva persona, sinó que cercava informació que jo en tenia. Bé, doncs me l'he llegit, m'he quedat una mica al·lucinada, i tot seguit, amb la gràcia que podia continuar tombada una mica més al llit, m'he quedat pensant en què ja li contestaria, i sense adonar-me ja li estava enviant un correu des del meu subconscient, somiant.

Doncs d'això és tracta. Bàsicament és una manera per adonar-nos què és el que hi ha al nostre capet. Si m'ha sobtat que aquesta persona m'escrigués és perquè bàsicament no la tenia al meu capet, i això, i jo ho sé molt bé, sí que és una bona notícia, i no he de pensar el per què, simplement que podem controlar les nostres accions però no la dels altres, i com sempre, encara que no ens aturem a pensar-ho, viure de vegades és creuar la teva vida amb la d'altres.