Páginas

domingo, 30 de noviembre de 2008

Homosexualitat

Creieu que començar aquest post etiquetant el tema és una bona manera de normalitzar-lo? Potser no, però un dels motius principals perquè se'n parla sobre l'homosexualitat és per normalitzar-la. Quan es normalitzi, directament, es deixarà de parlar-ne. El progrés i l'avanç en referència a l'homosexualitat, podrien tractar-se com a temes tancats de la següent manera: per una banda, si comparem la situació actual amb dècades enrere, o tan sols uns anys, direm que la situació ha progressat exponencialment, però sense comparacions, llavors, estem dins d'una situació, encara, retrògrada.

Els homosexuals falten al respecte, els heterosexuals senten vergonya. Aquesta situació la podem trobar fàcilment. Quantes vegades una noia o un noi homosexual ha estat a un local prenent una copa i li ha vingut una altra persona de diferent gènere intentant lligar? Moltes, normal. I no passa res. El problema és quan aquest noi o noia és heterosexual i se li apropa una persona del mateix gènere, perquè llavors és una falta de respecte. Aquesta mentalitat és una evidència que la homosexualitat no està normalitzada.

"Els homosexuals fan fàstic". Aquesta és una de les descripcions que he escoltat fer moltes vegades dels homosexuals. No entenc aquesta percepció. Fan fàstic els homosexuals o les persones que fan un acte fastigós? Fa fàstic la persona en si o l'acte que cometen? Mai m'ha quedat del tot clar. Però diré la meva: han hagut actes de persones que m'han fet fàstic. Amb això deixo clar, per si de cas ho repetiré, que m'ha fet fàstic un acte independentment que qui l'hagi fet sigui heterosexual, homosexual, bisexual o transsexual. Aquesta mentalitat ve donada per la publicitat barata que fa la televisió sobre l'homosexualitat i per una altra banda, la tenen interioritzada des de sempre, tenen dibuixat un perfil de l'homosexual o la homosexual quan en realitat existeix una gran varietat de perfils, igualment i sense distinció que els heterosexuals, ja que hi estem dins del mateix bagul: la humanitat.

"El dia de l'orgull gai és innecessari, els heterosexuals no en tenim cap". Jo sóc de les que pensen que una de les tasques importants per normalitzar la situació és practicar la normalitat, i per tant, esdevé una feina individual que ajuda a la col·lectiva. I és que això és aplicable a qualsevol situació de normalització. Així doncs, potser aquest dia és una mostra que nosaltres mateixos ens etiquetem, i per tant deixam la normalització de banda. Però això s'hauria d'aplicar quan l'avenç sigui significatiu. Vull dir, avui dia, tot i que el fet de tenir un partit d'esquerres governant ens ha possibilitat, si més no, igualar una mica els drets entre homosexuals i heterosexuals, aquesta balança continua estant desigualada. És evident que no tenim els mateixos drets, i s'ha de lluitar per aquesta igualtat. Aquest dia, el dia de l'orgull gai, és una manifestació. En aquesta, tot i que ha esdevingut una festa, es reivindica a part de la igualtat ja mencionada, anys i anys de maltracte físic i mental i maltracte legislatiu, així com també injustícies en decisions judicials. Aquesta manifestació és real i ha de persistir, primer perquè encara existeix tal lluita, i segon, perquè representa la constància i la nostra humanitat.

"Jo els respecto, però que no es casin i que no tinguin fills". El que diran. No se n'adonen que si tenen por del "què diran" és clarament perquè no s'ha normalitzat la situació. Els hi estem creant un trauma als nostres fills perquè els altres nens, naturalment, els hi diran coses sobre els seus pares o les seves mares homosexuals. Doncs on està el problema, que siguem homosexuals o que aquests nens no sàpiguen que no n'hi ha cap problema? La homosexualitat i l'educació no són incompatibles, sí que ho són però, els pensaments tancats que no ajuden a què es pugui deixar d'etiquetar l'homosexualitat. Casar-se? Som tan cívics, a més de ser persones, com qualsevol altra persona i per tant tenim el dret de casar-nos.

Una de les opressions principals que rebem és per part de les religions. Aquestes, encara, perduren dins de tòpics habituals. Abans de tractar de separar l'homosexualitat de la religió, s'hauria de separar l'Estat de la religió, així com que aquesta deixés de tenir el poder que té, ja que és una ideologia com qualsevol altra, la qual la prenen o la deixen els que volen. D'aquesta manera, haurien de deixar-se enrere les normes d'aparença que ha dictaminat l'església i no deixar que els nostres pensaments siguin conduits dins del camí religiós.

És increïble que, a dia d'avui, ser persona sigui causa de la pena de mort. Sí, n'hi ha països en què l'homosexualitat es condemna a pena de mort. No m'agradaria equivocar-me, però en molts de casos la religió és al mig. Per altra banda, és important qui governa al país, tot i que no hauria de ser així, no som peces que es poden canviar d'extrem a extrem. Per tant hem de lluitar pels drets humans en què nosaltres, els homosexuals, hi estem immersos.

Som persones.

1 minut i 23 segons de crua realitat.


1 comentario:

Paco dijo...

Un punto a destacar y que me parece importante:"Jo els respecto, però que no es casin i que no tinguin fills". En este caso se refieren a que no formen familias, o ese es el argumento que dan los derechistas y eclesiasticos(me ahorro comentarios de la de curas y obispos gay que ha habido, hay y habrá: alguien ha dicho que la derecha sale del acomplejamiento de los derechistas?), ante el cual yo propongo que los que no seamos cristianos no llamemos a nuestra union de cariño y confianza(que es lo que yo considero una familia) familia, sino que la llamemos camada(el nombre puede cambiar pero a este consenso llegue con mi padre al decidir que nosotros eramos camada y no familia, asi que toy abierto a ideas de nombres). Así les dariamos en la boca a la derecha simpre intrasigente y les quitariamos el argumento que usan para discriminar a un colectivo de la sociedad, que en lo unico que se diferencian es que tienen una preferencia sexual diferente. Eso me lleva a que la derecha esta insatisfecha con su vida sexual y por eso esta tan crispados (vease rajoy y esperanza aguirre, tensión sexual pura!).