L'educació

-Quin és el nostre premi per aprendre'ns aquest poema?
-Aprendre és el premi. Sí, saber com es llegeix quelcom i entendre-ho és el premi. Aprendre a pensar és el premi.
-Jo ja sé pensar.
-Sí, bé, també saps córrer però no correries bé si no t'entrenassis. La ment és com un múscul, així que si voleu que sigui poderosa, exercitar-la! Enteneu? Cada dada nova us dóna una nova elecció, cada idea nova enforteix un altre múscul i en la vida aquestos són els músculs que vos faran realment forts. Seran les vostres armes. I en aquest món insegur, jo vull que vos armeu!
-I això és el que fan aquestos poemes?
-Sí! Mira, intentar-lo, al cap i a la fi esteu aquí. Si quan acabi el curs no sou més ràpids, més forts i més llestos no haureu perdut res. Però si ho sou, sereu més difícil de derrocar, vos ho asseguro...


No seré jo qui parli de la importància que en té l'educació. Ja en parlaren sobre ella molts de filòsofs i encara ho fan els professors, alguns desfermant-se de les taules i uns altres esclaus d'elles, però amb l'únic objectiu d'ensenyar.

Sempre s'ha caigut en el joc de conceptes envers educar. Ensenyar o aprendre? Jo defenso el aprendre. Sempre ens perdem dins d'un concepte que juga a dos bàndols. Crec en l'existència de la correlació entre ensenyar i aprendre, és clar, és molt fàcil creure-hi. Però per ensenyar s'ha d'aprendre, i per aprendre, només s'ha de voler. Per tant, considero, que tots els que ensenyen ajuden a aprendre, no ensenyen, i que també continuen aprenent. Així doncs, tot consisteix en què individualment vulguem aprendre, si no es dóna això, ningú aprèn encara que molts siguin en la labor de fer-nos aprendre a aprendre.

El poder es troba en l'elecció. Si l'aprenentatge, i així ho crec, em proporciona més possibilitats de poder escollir, doncs jo elegeixo aprendre.


Decideixo decidir*