Los niños de Huang Shi

Amo el cinema. Em fa retrobar-me, reconèixer-me, palpar els meus principis, em fa ser humana, m'oblida de tota mena de llista, de classificació, tot és igual. Estimar sí, odiar no.

Aquesta pel·lícula, "Los niños de Huang Shi", m'ha fet mirar més enllà del que mirava a la pantalla, i d'això es tracta. Potser en ella intervenien molts de factors polítics, potser hi havia una intenció clara de mostrar un bàndol per simpatitzar amb ell, potser s'hi mostrava només una perspectiva, però només m'he deixat portar per la visió humana de les situacions en què el personatge es veu immers. Davant la meva ignorància sobre aquella guerra, a Xina, als anys 30, quan aquesta era ocupada pels japonesos, m'he sentit obligada a no intentar entendre les posicions en què cadascú s'hi trobava; però davant la humanitat no puc girar el cap i tot i sabent que és un film, un guió (tot i ser basada en fet reals), uns personatges, m'ha fet plorar i m'ha donat una lliçó d'amor per les persones i per la vida. Jo estava mirant un rodatge, però estava sentint un pensament que hi era fora del cinema; he sortit amb ganes de viure, i d'estimar. Vull caminar pel camp i mirar una papallona volar, i seure al terra i seguir amb la mirada el recorregut feixuc de les formigues, vull mirar el cel i creuar-me amb els caps dels arbres, vull dir "t'estimo" a qui estimo quan vulgui, vull riure jugant a ser jo, vull aprendre, vull sortir de no sé on per viure. Ja no tinc por, no tinc por dels meus pensaments, no tinc por dels dois afectuosos que tinc per fer, no tinc por del que pensa la gent, no tinc por de la gent, no tinc por dels sentiments, no tinc por de la vida. No les he viscut, la vida de guerra, la vida d'assassinat, la vida, en definitiva, de violència, però sé que existeixen, i això m'és suficient per saber que vull lluitar per una vida sense això, que he de voler més del que tinc, però que m'he de conformar amb el que tinc, que no és poc. Sé que la meva creença en l'amor no és un doi. És un moviment universal pel qual ningú, mai, podrà dubtar sobre el seu poder d'unió. Aquest és l'únic camí de lluita.

Armonia, això he sentit després, al recórrer els carrers, al mirar la gent, amb ganes de ser feliç i de fer feliç als altres. No sé que vos farà sentir a vosaltres, però davant aquesta resposta meva, potser seria bo intentar sentir el que sigui mirant-la, si és sentiment... Vos la recomano!

Los niños de Huang Shi
Basada en hechos reales, narra la historia del joven inglés George Hogg (Jonathan Rhys Meyers) que llega a China en los años 30 cuando el país está siendo tomado por las tropas japonesas. Hogg se libra de la muerte gracias al lider de un grupo de la resistencia china, Jack Chen (Chow Yun Fat) y acabará haciéndose cargo de un viejo orfanato en Huang Shi. Cuando Hogg descubre que los niños pueden ser reclutados y que corren peligro se embarcará en un insólito y durísimo viaje a través de China con la ayuda de Jack y de una enfermera americana (Radha Mitchell) para salvar a los niños. Por el camino descubrirán el verdadero significado del amor, la responsabilidad y el valor.
Trailer: